Hi han tres factors principalment que defineixen la imatge que ofereix una ciutat a les persones: l'amplària dels carrers, l'altura dels edificis i les façanes d'aquestos. En els dos primers casos no tenim les de guanyar. Personalment preferisc viure a una ciutat que conte amb carrers amples i edificis no molt alts. Per desgràcia, l'Ajuntament, independentment del color polític, sempre preferirà just el contrari: així pot clavar més veïns per metre quadrat i gastar menys diners en infraestructures per a donar-los servici. I eixos diners estalviats els podrà gastar en altres coses que els votants, en teoria, considerem més visibles (com per exemple el Mercat). Per tant, la tendència és a tindre carrers estrets i plens de finques altes i, a canvi, tindre edificis simbòlics que ens vendran com a trofeus del que han aconseguit gràcies a la seua gestió. La culpa no és dels polítics, sinó dels votants que tendim a ser enganyats amb molta facilitat, tanta que la temptació a tractar-nos com a ramat és molt gran.
Coherència estètica
Altre factor que influeix molt en la cara que dona una ciutat és l'aspecte de les façanes. Estem parlant d'un factor molt subjectiu: el que a uns els pareix molt atractiu a altres els pareix llegíssim o, simplement, no és pràctic. És una llàstima que a nivell d'Ajuntament no es controle més aquest aspecte i sí un altre com el de la volumetria (mides i ubicació dels blocs que composen l'habitatge).
Per exemple, si s'heu fixat, els adossats del Pla tots tenen la mateixa forma: un jardí davant que està tan a la vista que ningú no el gasta (a pesar d'haver pagat molt car el terreny) i un micro-pati al final que coincideix amb l'adossat que hi ha darrere. Conclusió: privacitat zero i tot l'habitatge concentrat en un bloc central, quan el model ideal seria més be el contrari: un pati central i privat que done llum i ventilació a totes les estàncies.
Així com el tema de la volumetria està molt controlat, l'estètic no ho està gaire. Pense que seria molt més lògic mantindre una línia estètica per carrer (en quant a elements comuns, materials i/o colors). Tenim pobles en les illes (Lanzarote o Menorca) on es cuida molt que les cases siguen de color blanc o pobles dels Pirineus que han de tindre obligatòriament teulades de pissarra. Els projectes d'edificis de pisos, tan necessaris com angoixants, deurien ser revisats estèticament, o al menys, premiar d'alguna manera als arquitectes que demostren preocupació per aquest aspecte, encara que també s'ha d'entendre que no estem en la millor època per a demanar esforços.
Hi ha, però, altres detalls estètics com ara el d'evitar posar un edifici alt al final d'un tram de carrer recte. Per exemple, al final de la recta de la Ronda d'Alzira anant de la Estació al Parc ens trobem un edifici nou amb 8 plantes que dona una innecessària sensació d'ofegament. Si aneu a Barcelona fixeu-se bé: hi han avingudes com ara la Gran Via de les Corts Catalanes que, mires a un costat o mires a l'altre, al final només veus el cel: tot un luxe que fa la ciutat més oberta i acollidora.
Finalment, un parell d'exemples del que considere (subjectivament) positiu:
i dels que més bé convindria haver evitat:
Accés a l'estació des del Raval
Hi han hagut prou queixes al Ministeri al respecte de la incomoditat que suposa anar al pàrquing oest de la estació (part del Raval) des de l'andana quan s'arriba des de València. S'adonareu que fa falta travessar les vies per entrar en la estació per desprès tornar a travessar les vies, esta vegada per fora, per tal d'arribar finalment al pàrquing (línia roja al plànol). Aquest problema que sembla que Foment no ha previst es deu a que, a diferència d'altres passos a desnivell, aquest te un doble ús. Falta de previsió per tant.La solució seria posar un torn de "només eixida" (línia taronja al plànol) de tal manera que es poguera accedir al tram Ronda d'Alzira-Raval des del tram que uneix les dos andanes de la estació. Les reclamacions continuen arribant als responsables pel que espere que no tardarà en corregir-se el problema.
.
3 comentarios: