Diuen les males llengües que els "mausoleus" del primer tram reformat del Parc són fruit de la ràbia per la quantitat de canvis que el projecte va patir des del seu orige. He sentit que el projecte original intentava alliberar un o dos dels costats del Parc per als vianants de manera que els vehicles rodarien lluny d'ell i fora més parc i menys avinguda. Lamentablement, el resultat final, com tots sabem, ha sigut molt menys atrevit.

Ja he dit alguna vegada que la part d'Algemesí que transcorre vora el riu Magre és la pitjor comunicada. Des de la nova rotonda de la Plaça d'Alacant fins Bernat Guinovart, només algun tram està preparat per al trànsit que suporta. Deuríem de fer força per demanar que es construirà el pont dels Maristes. Eixa seria la solució millor donat que molt del trànsit es podria desviar per fora del nucli urbà amb el que això suposaria per a la zona del Parc.

Així que unint els dos problemes (alliberar terreny al Parc per als vianants i buscant nous trajectes per als cotxes) he intentat trobar una proposta que ho permetera. La proposta aprofita les vores del riu que contenen varies cases que segons el PGOU deuen desaparèixer i que permetrien crear nous vials amb noves opcions de trànsit. Fins i tot al punt de fer innecessari el trànsit per la part del Parc que acaba de ser reformada:



No cal ressaltar els beneficis d'una proposta així. Un poble amb més zones sense cotxes és un poble més tranquil, més amable i on tots viuríem moltíssim més a gust. Esperem que les prioritats dels nostres polítics coincidisquen amb les dels ciutadans...

Reprodueix a continuació el comunicat que la Coordinador per un Transport Sostenible acaba de publicar al maltracte al que estem sotmetent al Xúquer i respecte als cinc nous ponts sobre el riu que estan previstos només en Alzira. Sembla com si els senyors polítics que ens governen encara no s'hagueren adonat que

1. estem en crisi, especialment de la construcció i la demanda de creixement s'ha parat en sec.
   
   
2. queda evident que son incapaços de planejar infraestructures planejant la seua funció i amb visió de conjunt. "Necessitem creuar per ací, ací posem un pont, encara que a 50 metros tinguem dos". Poques proves trobarem més evidents de ineptitud i ineficàcia a l'hora de planejar un creixement (PGOU Alzira).
   
   
3. totes aquestes infraestructures donen per entès que el  model actual d'agafar cotxe per a tot continuarà eternament. Ignoren totalment les previsions de pujada del preu del petroli. Invertir en asfalt donarà vots, però el risc en pocs anys tinguem kilòmetres i kilòmetres d'asfalt inútil deuria despertar el sentit comú en els que ens governen. Però està vist que d'on no hi ha, no es pot traure res.
   
   
4. segurament vorem primer construir eixos 5 ponts (dels quals segurament faran falta dos o, com a molt, tres) abans de vore el nostre necessari pont dels Maristes. Però així és la política: si no ens agrada, ens aguantem.

En fi, vos deixe amb el comunicat:

Impactes de les noves infraestructures sobre el Xúquer

La nostra comarca s'anomena la Ribera del Xúquer no per casualitat sinó perquè els nostres pobles han nascut i crescut a la vora del riu Xúquer o dels seus afluents: Barxeta, Verd, Magre. Gràcies a les seues aigües hem pogut desenvolupar la agricultura més rica de tota la Península, i probablement d'Europa, durant segles...

I durant segles els nostres pobles i el riu han viscut una relació d'amor i odi. Amor perquè eren les sèquies que eixien d'ell, com les arteries de la terra, les que regaven els camps i produïen els aliments. Odi perquè, amb el nostre clima d'estius secs i tardors massa plovedores, de quan en quan es desbordava i se'n duia vides, cases i collites.

Però hui, coincidint amb la decadència i pràcticament la ruïna de l'agricultura, ens hem oblidat del que deguem als nostres rius. Així els tenim quasi esgotats, secs, contaminats fins a nivells perillosos, i ara, a més, planegem un muntó d'infraestructures que van a castigar-los encara més...

A Alzira concretament tenim 4 ponts per a creuar el Xúquer; de N a S, el groc, el de ferro, el de formigó i el del ferrocarril. Doncs mirant la revisió del PGOU actual i els projectes de l'AVE, l'autovia de Vilella, etc., resulta que ara en volen fer altres 5 més; un al N del groc, altre al mig del Tulell, altre al meandre de Vilella i dos més al costat del pont del tren, un per a l'AVE i altre per a la carretera que va cap a Carcaixent. 5 ponts més, al terme d'Alzira, un per cada mig km!

A totes llums sembla excessiu, tal volta podríem entendre que faça falta un, o fins i tot dos, però 5?! No, això només potser conseqüència de l'epidèmia de grans obres públiques que s'han tret de la mànega per a pal·liar el rebentó urbanístic; un rebentó que les mateixes constructores, banquers i polítics han provocat per la seua immensa avarícia.

Ambientalment són absolutament inacceptables pel gran impacte que tenen sobre el riu i el seu bosc de ribera. Perquè el riu no és un simple canal d'aigua sinó un ecosistema ple de vida que el formigó destrossa. I el cas més greu és l'autovia de Vilella, que destrossa pràcticament tot el meandre...

Per això, en la Coordinadora per un Transport Sostenible rebutgem l'autovia i les noves carreteres, i continuem treballant perquè en volta d'aquestes obres nefastes es millore el transport col·lectiu i ens facen una bona xarxa de carrils, camins i carrers per a bicicletes i vianants.

La Coordinadora per un Transport Sostenible va demanar fa unes setmanes que es posara ordre dins dels plans de crear tres autovies a la Ribera, noves vies que solapen les necessitats que tracten de cobrir i que, també, serien innecessàries si l'autopista A-7 fora gratuïta i no s'hagués prolongat la seua concessió "pel morro" a una entitat privada (a canvi de què?).

Però també demanava que els principals municipis de la Ribera estigueren units per vies que es pogueren recórrer amb bicicleta. Es demanava que s'aprofitara la extensa xarxa de camins rurals que tenim i que, a partir d'ella, s'adaptaren o es crearen els enllaços corresponents per a aconseguir eixe objectiu. La idea és bona, encara que es diferència dels carrils-bici tradicionals com els que uneixen Alcúdia amb Carlet o Alzira amb Carcaixent.

Però com que aquests camins unirien poblacions, la principal responsabilitat per a la seua creació seria de les Mancomunitats i, en el cas d'Algemesí, de la Mancomunitat de la Ribera Alta. Doncs bé, a la Mancomunitat ja existeix eixe pla d'unió de poblacions aprofitant els camins rurals amb els següents passos:

1. Alzira-Algemesí
2. Alzira-Guadassuar
3. Guadassuar-L'Alcúdia-Carlet
4. Carcaixent-La Barraca
5. La Barraca-Tavernes
6. Alzira-La Barraca

Ja en la memòria d'activitats de 2008 d'aquesta entitat es mencionaven les intencions per al 2010 que, evidentment per un altra banda, no s'han complit:

Entre els objectius estrets de l’esmentat estudi cal destacar l’increment de l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà del 3% actual a un 15 % per a l’any 2010 i la intenció de triplicar l'extensió dels carrils-bici urbans i interurbans per a passar dels 9,9 quilòmetres actuals, disponibles en els municipis adherits al servei AMBICI, a 30 quilòmetres per al proper any.

La bona notícia és que ja s'ha demanat una subvenció per al primer pas que és, precisament, el que es va demanar amb la bicicletada que el passat dissabte 31 d'Octubre es va celebrar a Algemesí. Així, es demana inversió per a crear un carril-bici d'uns 800 metres entre el Mercat d'Abastos d'Alzira i el riu Verd. També s'ampliaria el pont del riu Verd de l'autovia que va a Alzira, o, preferentment, es crearia un nou pont d'uns tres metres d'amplada per a creuar-lo. I finalment enllaçaria amb el nou polígon de la ITV i arribaria fins els Maristes aprofitant els camins rurals ja existents.

La mala notícia és que per a crear aquest projecte fan falta diners de la Generalitat (no es compta amb recursos propis), i la Generalitat no sembla que tinga els diners necessaris, per la qual cosa poden passar prou mesos abans de vore convertit en realitat la necessària nova via de comunicació.

Sempre envoltat de polèmica, l'accés als Maristes va estar més que saturat els passats dies 7 i 8 de gener. La pluja va fer que més gent de la habitual agafara vehicle i com que els policies que regulen el trànsit van preferir no banyar-se, les cues van saturar tota la ronda d'Alzira i més enllà.

Com a que demanar el pont dels Maristes que està previst en el Pla General (ajudaria a descongestionar obrint un nou accés) no sembla estar entre les prioritats de l'equip de govern, millor proposar alguna millora que evite en lo possible que eixes cues es repetisquen.

El principal problema està en el stop que hi ha després de travessar el pont. Molts dels pares que han deixat als xiquets peguen la volta i tornen a passar just per eixe punt però venint des de la carretera complicant l'accés als que volen accedir.

Una opció obvia seria posar una xicoteta rotonda (encara que fora només pintada o marcada amb barreres de plàstic), però que no afectara als que es dirigisquen a Alzira. De tota manera, el problema és molt puntual com per a que una actuació així estiga justificada.

Altra opció, més senzilla i molt mes econòmica seria tornar a posar dos carrils d'eixida: un per a dirigir-se als Maristes i un altre cap a Alzira. Estarien separats per una línia continua de manera que al eixir de la plaça d'Argentina caldria triar ja la destinació. Caldria que a l'inici del pont es rebaixara un tros de ciment per a que els dos carrils puguen accedir al pont. Caldria també que la policia local actuara detenint el trànsit de la carretera per a deixar passar grups de cotxes i evitar així que omplin el carril.

M'agradaria insistir en la necessitat d'eixe nou pont sobre el Magre. Necessari des del punt de vista del trànsit i necessari també per a crear noves opcions de cara a millorar la mobilitat dins del nucli urbà plantejant possibilitats com, per exemple, tallar al trànsit un lateral del nou tram del parc Salvador Castell o completar una ronda exterior de circumval·lació del poble que futures generacions agrairien enormement.

A la web de l'Ajuntament d'Alzira està publicat el pla de participació pública del projecte de variant de la carretera entre Alzira i Albalat en la zona del polígon d'Alzira. Com tots sabem, aquesta via suporta un trànsit exagerat per a la seua capacitat i, per la forma que s'ha permès la construcció, ara és inviable ampliar-la per lo que és necessària desviar-la, en aquest cas, per la vora del riu Xúquer.



Com es pot vore al plànol, hi ha una rotonda nova al mig de la variant que connectarà amb la nova rotonda de La Guitarra per un costat i que podrà connectar en un futur amb la ITV per damunt del Xúquer amb un nou pont, tal i com expressava fa un parell de posts al criticar el nou pont anunciat a l'altura del Tulell.

Un altre detall: per una vegada els tècnics sembla que sí han fet el seu treball i al punt d'unió de la nova variant amb la conflictiva carretera coneguda pel pont groc (McDonalds) han creat una nova rotonda que distribuirà millor el trànsit junt amb la del tany espinat. En qualsevol cas, seria recomanable que consideraren la opció que vaig explicar al seu dia per a descongestionar aquesta última rotonda: desviar fora de la rotonda el trànsit que agafaria la primera eixida amb una via directa. Si tinc opció a expressar-ho als responsables del projecte pels mecanismes que ofereix la llei, així ho faré.

Una curiositat, s'heu adonat que la CV-505 no se li va renovar el asfalt just al creuar al terme d'Algemesí. Va ser per raons polítiques? (manava el PSPV quan es va fer). A cas els cotxes que fan ús de la carretera canvien d'ideologia política al creuar eixa línia imaginària que separa Algemesí d'Alzira?

En aquests moments, la Mancomunitat està fent una enquesta sobre Mobilitat Urbana com a part del estudi que s'està fent l'Ajuntament per tal d'optimitzar els carrers, l'entorn i el transport a Algemesí. Com sabeu, posar carrils-bici com molts demanen és pràcticament impossible a menys que els tanquem al trànsit tradicional de vehicles. Acostumats com estem a agafar el cotxe per a qualsevol tonteria, la idea que acabarem agraint tots és que resulte menys atractiu per als veïns agafar el cotxe i més atractiu anar a peu o agafar la bici.

En realitat, el nostre terme urbà no és suficientment gran com per a posar una línia d'autobús, però així i tot no deixa de ser un exercici curiós especular sobre com podria ser eixa línia en cas que l'Ajuntament decidira a apostar per un "micro-bus". Els dos trajectes tancats següents són alternatius. El primer fa un recorregut més interior. L'altre recorre més les afores i arriba fins el polígon de Cotes. Ha resultat interessant intentar ubicar les parades de manera que caigueren en llocs on no molesten al trànsit, estiguen prou separades entre elles i caiguen en llocs d'interès.

S'admeten suggerències.

Interior (~28 minuts):



Exterior (~45 minuts):

Aquesta setmana ha aparegut publicat a la Web de l'Ajuntament la primera fase del centre polivalent "Verge de la Salut" que es construirà a El Pla. Es tracta de la planta de soterrani, dedicada a aparcaments i que compta amb un presupost de licitació de 4.812.597,61 euros, per a aprofitar unes ajudes FEDER de la Unió Europea del 2007 que estan en torn als 3 milions d'euros. A continuació podeu llegir els primers paràgrafs de la memòria i alguns plànols descriptius.

Se trata del Proyecto de Ejecución de un aparcamiento subterráneo para vehículos (coches y bicicletas) que consta de una sola planta bajo rasante, este aparcamiento está relacionado con la futura construcción del “Centre Polivalent” que se realizará sobre su vertical. Este proyecto está incluido en las ayudas FEDER (convocatoria 2007)

El solar objeto del presente proyecto de ejecución tiene una superficie de 4927.56 m2, con una configuración rectangular con lindes a tres calles y con medianera en el lado Este a un edificio de viviendas de reciente construcción que dispone de dos sótanos aparcamiento. Está situado en la zona oeste del Sector residencial “EL PLÀ”. Las calles a las que da fachada son La Safor, La Marina y Els Serrans.

Com tots reconeguem, fem un ús exagerat del cotxe per a desplaçar-nos per dins del poble. Les conseqüències les vegem tots: els xiquets ja no poden jugar en el carrer com feiem de xicotets, el carrer s'ha convertit en un lloc perillós i estressant. És hora de recuperar la antiga tranquilitat, i si no ho fa el preu del petroli, ho faran les iniciatives que proposen donar prioritat als vianants i a les bicicletes per damunt dels vehicles a motor. Però mentre arriba eixe moment, cal plantejar-se l'ús que fem actualment del cotxe:

Som animals de costums i tots tendim a fer ús dels mateixos trajectes, encara que si li dediquem uns minuts a pensar en ells vorem que podem triar altres que, encara que poden ser més llargs, tenen altres avantatges: menys trànsit, menys semàfors i, molt a sovint, arribar abans. Si aconseguim distribuir el trànsit entre més carrers del poble, encara que no reduïm el trànsit total, al menys donarà eixa sensació. Molts dels veïns dels carrers més transitats (per exemple el tram de Lluis Vives que dona a la avinguda del País Valencià) agrairien que considerarem eixos trajectes. A més, tindre la costum de canviar a sovint de trajecte té també l'avantatge de que puguem reaccionar millor davant de possibles talls de carrers.


Trajectes alternatius: Del Parc a la Piscina


Trajectes Alternatius: De La Calandria al Parc


Trajectes alternatius: De Copal al Poliesportiu


Trajectes alternatius: De la Rex al Mercadona


Trajectes alternatius: altres opcions

Encara que estem en el pitjor moment de la crisi, aquesta setmana dos notícies que afecten a Algemesí han eixit en premsa, demostrant que les dificultats de trobar finançament i els projectes parats (Mercat d'Algemesí, Polígon el Pla d'Alzira o Centre Comercial de Vilella) no frenen als que necessiten moviment per tal de enriquir-se encara més.

Primer, un projecte que tots pensaven que la crisi havia pogut en ell, un nou aeroport a la Ribera torna a les portades dels diaris. Les xifres que publicaven els promotors, totalment surrealistes, parlaven de 900 vols setmanals (un cada 10 minuts) i 761.000 passatgers anuals i només per començar. Afortunadament per als habitants de ciutats com Alberic, Massalavés o l'Alcúdia (algunes de les que estan just en les rutes de aterratge i enlairament), eixes xifres no serien factibles ni fa uns mesos quan tot anava "viento en popa".

Com sempre, estem parlant d'una infraestructura que, encara que en aparença podria beneficiar als habitants de la comarca pels negocis i per la proximitat, realment beneficiaria a companyies de vols de baix cost que no tenen per costum deixar-se els diners (entre d'altres raons perquè no els tenen) i als seus usuaris, principalment habitants de la ciutat de València que tindrien una alternativa a Manises (que cobraria unes taxes superiors). Els llocs de treball serien mínims, donat que la majoria requereixen personal qualificat que vindria de fora. Però això sí, els problemes que portaria no són, precisament menyspreables:

• Inversió innecessària.
• Problemes greus de contaminació, afectació directa als cítrics.
• Contaminació acústica greu: en llocs com Massalavés ja no es podria "viure" tranquil.
• Destrucció de territori i de camp del que cada vegada ens queda menys: La grandària de l'aeroport seria superior al nucli de Massalavés.
  
• Greu risc de que el projecte fracasse pel preu del petroli i les condicions econòmiques i que ens deixe una explanada enorme d'asfalt sense cap funció al mig de la comarca. Ja és hora que reconeguem tots obertament que no va a tornar la època de la barbàrie constructiva.
  
• Disminució de la seguretat davant possibles accidents.
• Ja comptarem d'ací poc amb un heliport a Algemesí. Tant de trànsit suporta Manises com per a justificar tanta nova instal·lació?
  

Moltes de les xifres de rendibilitat del projecte posen com a referència l'aeroport de Reus, que compta amb unes condicions que ací no es donarien mai. El projecte està ubicat damunt del Riu Verd, pel que si els organismes públics que han d'aprovar el projecte, no es boten la llei, no hi ha cap possibilitat de que siga aprovat tal i com s'ha presentat. I si s'aprova, podrem estar segur tots que hi han hagut maletins d'eixos que estan tant de moda ara.

Nou pont a Alzira

Alzira va publicar la seua intenció de construir un altre pont sobre el Xúquer. Aquesta és la solució proposta pel mateix equip que va ampliar la rotonda del McDonalds sense cap èxit. Ja vaig tractar ací el problema d'eixa rotonda i com la millor forma de evitar que es col·lapsara era llevar de dins el màxim de trànsit possible. Pot semblar obvi, però a dia de hui i després d'haver invertit diners en ampliar la rotonda, el problema no s'ha resolt, com era de preveure.

Ara proposen un nou pont per a descongestionar eixa rotonda. Em pareixeria molt bé si no fora perquè ja hi ha previst un altre pont a l'altura de la ITV i que ajudaria molt més per a resoldre eixe problema que el pont proposat. La carretera d'Albalat no compta amb les condicions necessàries per al trànsit que suporta i les solucions continuen pareixent postissos: com ara la futura rotonda en la antiga Guitarra. A més, eixe pont de la ITV s'acabarà fent abans o després, pel que potser la millor solució, en lloc de crear tants ponts és crear un túnel i fer que el Xúquer (que de vegades sembla que molesta molt) passe per dins.

Bromes a banda, l'equip d'"experts" (m'aneu a permetre que gaste cometes) proposa el pont per a donar una nova entrada a la ciutat d'Alzira que resolga el problema de les retencions al pont de McDonalds precisament en direcció d'entrada. Si pensem en el punt d'origen (la nova rotonda on està la estàtua als Sants Patrons), podem arribar des d'ell a la rotonda d'abastos ràpidament pel pont de ferro o pel pont de McDonalds sense cap problema. En eixe sentit, un altre pont és, fins un xiquet de dos anys s'adonaria, totalment innecessari. Només resol el problema de les retencions d'entrada a Alzira.

Ara bé, la zona de la carretera d'Albalat suporta una gran quantitat de trànsit i necessita urgentment una nova via que passe entre el polígon i el riu Xúquer. Molt del trànsit que suporta el pont de McDonalds es deu a vehicles que no van a entrar a Alzira, sinó que es dirigixen al Carrefour, al Punt, a les empreses del polígon o a l'hospital. Tot eixe trànsit podria tindre una nova opció d'entrada però també d'eixida amb el nou pont a l'altura de la ITV. Per tant, estratègicament, sembla molt més útil aquesta última opció, a banda de que veient el mapa següent queda evident perquè la rotonda del McDonalds suporta tant de trànsit i com ajudaria el pont de la ITV a donar més opcions per a quasi totes les possibilitats de trajecte.





A Cullera, en abril de l'any passat inauguraren un nou pont que crearen per la necessitat i la previsió de 30000 vehicles diaris. Es tracta evidentment d'un capritx per a resoldre un problema que no existia i, per tant, una pèssima inversió de diners públics i, damunt, en una ciutat que encara té moltes carències. Alzira ara corre el risc de caure en el mateix error. Què faran els nostres dirigents?

Una reflexió: Com a ciutadans, deuríem agafar cadascun d'aquests projectes i analitzar-los un poquet. Només un poquet. Ni les autovies planificades, ni l'aeroport, ni l'heliport beneficien en res als riberencs ni als algemesinencs. Són negocis d'uns altres que ens afecten plenament i dels que no obtenim cap benefici. Ja hi han massa opcions de guanyar diners sense tindre que perjudicar ningú com per a que acceptem la presentació d'aquestes aberracions. O fem força per imposar el sentit comú o ho pagarem tota la vida, la nostra i la dels nostres fills.

Passen els dies i res. La última notícia va ser que la Generalitat va obligar a l'Ajuntament a renunciar a l'edifici del Mercat deixant sols el pàrquing de tres plantes per tal de poder acabar l'obra a temps d'eleccions (evidenciant una vegada més que el que "meneja" els polítics són els vots i poques coses més, com les butxaques amples).

Però ara resulta que no hi han diners i el que semblava la sol·lució als problemes de finançament del Mercat té pinta de convertir-se en un solar permanent al centre del poble. El projecte segrestat i sense possibilitat de convertir-se en realitat per uns diners que ningú sap si arribaran. El que semblava una sol·lució va camí de convertir-se en un malson: la gran promesa incomplida.

Les obres de remodelació del Parc semblen innecessàries. Per què les fan pues? Vots! Amb quina cara podria aquest equip tornar a presentar-se a eleccions amb les mans buides si tan "parats" deien que estaven els dirigents anteriors? Les remodelacions són ràpides, econòmiques (segons criteris) i fàcils de vendre (estètica a banda). Però... i el Mercat? Millor no desviem l'atenció.

Ja vaig proposar en el seu moment que amb una única planta de aparcament públic era més que suficient. Una cosa gens arriscada, útil, necessària i que acabaria amortitzant tota l'obra poc a poc. I sense el risc (hui en dia ho és) de fer dos plantes de garatges que podrien quedar buides si la població no respon (com els edificis de VPO al Pla).

Quantes parades hi han ara mateix al Teular? Quantes estan dispostes a pagar el que demane l'Ajuntament quan estiga acabat l'edifici? Segons el projecte guanyador, l'edifici tindrà cabuda per a 17 parades, més una cafeteria, un gimnàs (!?) i una ludoteca.

Soc l'únic que pensa que seria millor idea una galeria comercial on les botigues pogueren convertir-se en despatxos? Sospite que pel camí que a pres l'assumpte, no deu ser tan senzill, però respectant la planta de l'edifici, un encertat canvi de funcions podria convertir la plaça en un niu d'activitat continua. Per posar-ho gràficament:




Sembla que per moments aquest projecte s'està convertint en una gran creïlla calenta, però no deixa de ser una oportunitat perfecta per omplir de vida el centre i respondre a les necessitats reals de l'Algemesí de hui.

M'agradaria que aquestes paraules serviren com a reflexió per a tots els partits polítics, no només el que ara ocupa els despatxos de les regidories. Algemesí es juga més del que sembla i un poc de sensibilitat cap a aquestes necessitats marcaria fàcilment un abans i un després... el que se suposa que tot dirigent li agradaria signar. O no?

No li ho conteu a l'Alcalde però fer-ho bé implica molts vots. Però fer-ho bé no és compatible amb un pas a desnivell només per vianants ni amb parcs on el principal color deixa de ser el verd. Que quede clar.