Projecte de construcció de la variant d'Alzira a Albalat (CV-505)

A la web de l'Ajuntament d'Alzira està publicat el pla de participació pública del projecte de variant de la carretera entre Alzira i Albalat en la zona del polígon d'Alzira. Com tots sabem, aquesta via suporta un trànsit exagerat per a la seua capacitat i, per la forma que s'ha permès la construcció, ara és inviable ampliar-la per lo que és necessària desviar-la, en aquest cas, per la vora del riu Xúquer.



Com es pot vore al plànol, hi ha una rotonda nova al mig de la variant que connectarà amb la nova rotonda de La Guitarra per un costat i que podrà connectar en un futur amb la ITV per damunt del Xúquer amb un nou pont, tal i com expressava fa un parell de posts al criticar el nou pont anunciat a l'altura del Tulell.

Un altre detall: per una vegada els tècnics sembla que sí han fet el seu treball i al punt d'unió de la nova variant amb la conflictiva carretera coneguda pel pont groc (McDonalds) han creat una nova rotonda que distribuirà millor el trànsit junt amb la del tany espinat. En qualsevol cas, seria recomanable que consideraren la opció que vaig explicar al seu dia per a descongestionar aquesta última rotonda: desviar fora de la rotonda el trànsit que agafaria la primera eixida amb una via directa. Si tinc opció a expressar-ho als responsables del projecte pels mecanismes que ofereix la llei, així ho faré.

Una curiositat, s'heu adonat que la CV-505 no se li va renovar el asfalt just al creuar al terme d'Algemesí. Va ser per raons polítiques? (manava el PSPV quan es va fer). A cas els cotxes que fan ús de la carretera canvien d'ideologia política al creuar eixa línia imaginària que separa Algemesí d'Alzira?


dimarts, 22 de desembre del 2009
2 comentarios  

Dos propostes alternatives de transport públic

En aquests moments, la Mancomunitat està fent una enquesta sobre Mobilitat Urbana com a part del estudi que s'està fent l'Ajuntament per tal d'optimitzar els carrers, l'entorn i el transport a Algemesí. Com sabeu, posar carrils-bici com molts demanen és pràcticament impossible a menys que els tanquem al trànsit tradicional de vehicles. Acostumats com estem a agafar el cotxe per a qualsevol tonteria, la idea que acabarem agraint tots és que resulte menys atractiu per als veïns agafar el cotxe i més atractiu anar a peu o agafar la bici.

En realitat, el nostre terme urbà no és suficientment gran com per a posar una línia d'autobús, però així i tot no deixa de ser un exercici curiós especular sobre com podria ser eixa línia en cas que l'Ajuntament decidira a apostar per un "micro-bus". Els dos trajectes tancats següents són alternatius. El primer fa un recorregut més interior. L'altre recorre més les afores i arriba fins el polígon de Cotes. Ha resultat interessant intentar ubicar les parades de manera que caigueren en llocs on no molesten al trànsit, estiguen prou separades entre elles i caiguen en llocs d'interès.

S'admeten suggerències.

Interior (~28 minuts):



Exterior (~45 minuts):


dijous, 17 de desembre del 2009
0 comentarios  

Projecte de Aparcament al soterrani del Centre Polivalent "Verge de la Salut"

Aquesta setmana ha aparegut publicat a la Web de l'Ajuntament la primera fase del centre polivalent "Verge de la Salut" que es construirà a El Pla. Es tracta de la planta de soterrani, dedicada a aparcaments i que compta amb un presupost de licitació de 4.812.597,61 euros, per a aprofitar unes ajudes FEDER de la Unió Europea del 2007 que estan en torn als 3 milions d'euros. A continuació podeu llegir els primers paràgrafs de la memòria i alguns plànols descriptius.







Se trata del Proyecto de Ejecución de un aparcamiento subterráneo para vehículos (coches y bicicletas) que consta de una sola planta bajo rasante, este aparcamiento está relacionado con la futura construcción del “Centre Polivalent” que se realizará sobre su vertical. Este proyecto está incluido en las ayudas FEDER (convocatoria 2007)

El solar objeto del presente proyecto de ejecución tiene una superficie de 4927.56 m2, con una configuración rectangular con lindes a tres calles y con medianera en el lado Este a un edificio de viviendas de reciente construcción que dispone de dos sótanos aparcamiento. Está situado en la zona oeste del Sector residencial “EL PLÀ”. Las calles a las que da fachada son La Safor, La Marina y Els Serrans.


dimecres, 2 de desembre del 2009
1 comentarios  

Trajectes alternatius en cotxe per Algemesí

Com tots reconeguem, fem un ús exagerat del cotxe per a desplaçar-nos per dins del poble. Les conseqüències les vegem tots: els xiquets ja no poden jugar en el carrer com feiem de xicotets, el carrer s'ha convertit en un lloc perillós i estressant. És hora de recuperar la antiga tranquilitat, i si no ho fa el preu del petroli, ho faran les iniciatives que proposen donar prioritat als vianants i a les bicicletes per damunt dels vehicles a motor. Però mentre arriba eixe moment, cal plantejar-se l'ús que fem actualment del cotxe:

Som animals de costums i tots tendim a fer ús dels mateixos trajectes, encara que si li dediquem uns minuts a pensar en ells vorem que podem triar altres que, encara que poden ser més llargs, tenen altres avantatges: menys trànsit, menys semàfors i, molt a sovint, arribar abans. Si aconseguim distribuir el trànsit entre més carrers del poble, encara que no reduïm el trànsit total, al menys donarà eixa sensació. Molts dels veïns dels carrers més transitats (per exemple el tram de Lluis Vives que dona a la avinguda del País Valencià) agrairien que considerarem eixos trajectes. A més, tindre la costum de canviar a sovint de trajecte té també l'avantatge de que puguem reaccionar millor davant de possibles talls de carrers.


Trajectes alternatius: Del Parc a la Piscina



Trajectes Alternatius: De La Calandria al Parc



Trajectes alternatius: De Copal al Poliesportiu



Trajectes alternatius: De la Rex al Mercadona



Trajectes alternatius: altres opcions


divendres, 20 de novembre del 2009
1 comentarios  

Un nou pont i un aeroport !!??

Encara que estem en el pitjor moment de la crisi, aquesta setmana dos notícies que afecten a Algemesí han eixit en premsa, demostrant que les dificultats de trobar finançament i els projectes parats (Mercat d'Algemesí, Polígon el Pla d'Alzira o Centre Comercial de Vilella) no frenen als que necessiten moviment per tal de enriquir-se encara més.

Primer, un projecte que tots pensaven que la crisi havia pogut en ell, un nou aeroport a la Ribera torna a les portades dels diaris. Les xifres que publicaven els promotors, totalment surrealistes, parlaven de 900 vols setmanals (un cada 10 minuts) i 761.000 passatgers anuals i només per començar. Afortunadament per als habitants de ciutats com Alberic, Massalavés o l'Alcúdia (algunes de les que estan just en les rutes de aterratge i enlairament), eixes xifres no serien factibles ni fa uns mesos quan tot anava "viento en popa".

Com sempre, estem parlant d'una infraestructura que, encara que en aparença podria beneficiar als habitants de la comarca pels negocis i per la proximitat, realment beneficiaria a companyies de vols de baix cost que no tenen per costum deixar-se els diners (entre d'altres raons perquè no els tenen) i als seus usuaris, principalment habitants de la ciutat de València que tindrien una alternativa a Manises (que cobraria unes taxes superiors). Els llocs de treball serien mínims, donat que la majoria requereixen personal qualificat que vindria de fora. Però això sí, els problemes que portaria no són, precisament menyspreables:

  • Inversió innecessària.
  • Problemes greus de contaminació, afectació directa als cítrics.
  • Contaminació acústica greu: en llocs com Massalavés ja no es podria "viure" tranquil.
  • Destrucció de territori i de camp del que cada vegada ens queda menys: La grandària de l'aeroport seria superior al nucli de Massalavés.
  • Greu risc de que el projecte fracasse pel preu del petroli i les condicions econòmiques i que ens deixe una explanada enorme d'asfalt sense cap funció al mig de la comarca. Ja és hora que reconeguem tots obertament que no va a tornar la època de la barbàrie constructiva.
  • Disminució de la seguretat davant possibles accidents.
  • Ja comptarem d'ací poc amb un heliport a Algemesí. Tant de trànsit suporta Manises com per a justificar tanta nova instal·lació?


Moltes de les xifres de rendibilitat del projecte posen com a referència l'aeroport de Reus, que compta amb unes condicions que ací no es donarien mai. El projecte està ubicat damunt del Riu Verd, pel que si els organismes públics que han d'aprovar el projecte, no es boten la llei, no hi ha cap possibilitat de que siga aprovat tal i com s'ha presentat. I si s'aprova, podrem estar segur tots que hi han hagut maletins d'eixos que estan tant de moda ara.

Nou pont a Alzira



Alzira va publicar la seua intenció de construir un altre pont sobre el Xúquer. Aquesta és la solució proposta pel mateix equip que va ampliar la rotonda del McDonalds sense cap èxit. Ja vaig tractar ací el problema d'eixa rotonda i com la millor forma de evitar que es col·lapsara era llevar de dins el màxim de trànsit possible. Pot semblar obvi, però a dia de hui i després d'haver invertit diners en ampliar la rotonda, el problema no s'ha resolt, com era de preveure.

Ara proposen un nou pont per a descongestionar eixa rotonda. Em pareixeria molt bé si no fora perquè ja hi ha previst un altre pont a l'altura de la ITV i que ajudaria molt més per a resoldre eixe problema que el pont proposat. La carretera d'Albalat no compta amb les condicions necessàries per al trànsit que suporta i les solucions continuen pareixent postissos: com ara la futura rotonda en la antiga Guitarra. A més, eixe pont de la ITV s'acabarà fent abans o després, pel que potser la millor solució, en lloc de crear tants ponts és crear un túnel i fer que el Xúquer (que de vegades sembla que molesta molt) passe per dins.

Bromes a banda, l'equip d'"experts" (m'aneu a permetre que gaste cometes) proposa el pont per a donar una nova entrada a la ciutat d'Alzira que resolga el problema de les retencions al pont de McDonalds precisament en direcció d'entrada. Si pensem en el punt d'origen (la nova rotonda on està la estàtua als Sants Patrons), podem arribar des d'ell a la rotonda d'abastos ràpidament pel pont de ferro o pel pont de McDonalds sense cap problema. En eixe sentit, un altre pont és, fins un xiquet de dos anys s'adonaria, totalment innecessari. Només resol el problema de les retencions d'entrada a Alzira.

Ara bé, la zona de la carretera d'Albalat suporta una gran quantitat de trànsit i necessita urgentment una nova via que passe entre el polígon i el riu Xúquer. Molt del trànsit que suporta el pont de McDonalds es deu a vehicles que no van a entrar a Alzira, sinó que es dirigixen al Carrefour, al Punt, a les empreses del polígon o a l'hospital. Tot eixe trànsit podria tindre una nova opció d'entrada però també d'eixida amb el nou pont a l'altura de la ITV. Per tant, estratègicament, sembla molt més útil aquesta última opció, a banda de que veient el mapa següent queda evident perquè la rotonda del McDonalds suporta tant de trànsit i com ajudaria el pont de la ITV a donar més opcions per a quasi totes les possibilitats de trajecte.





A Cullera, en abril de l'any passat inauguraren un nou pont que crearen per la necessitat i la previsió de 30000 vehicles diaris. Es tracta evidentment d'un capritx per a resoldre un problema que no existia i, per tant, una pèssima inversió de diners públics i, damunt, en una ciutat que encara té moltes carències. Alzira ara corre el risc de caure en el mateix error. Què faran els nostres dirigents?

Una reflexió: Com a ciutadans, deuríem agafar cadascun d'aquests projectes i analitzar-los un poquet. Només un poquet. Ni les autovies planificades, ni l'aeroport, ni l'heliport beneficien en res als riberencs ni als algemesinencs. Són negocis d'uns altres que ens afecten plenament i dels que no obtenim cap benefici. Ja hi han massa opcions de guanyar diners sense tindre que perjudicar ningú com per a que acceptem la presentació d'aquestes aberracions. O fem força per imposar el sentit comú o ho pagarem tota la vida, la nostra i la dels nostres fills.


dijous, 29 d’octubre del 2009
3 comentarios  

I el Mercat?

Passen els dies i res. La última notícia va ser que la Generalitat va obligar a l'Ajuntament a renunciar a l'edifici del Mercat deixant sols el pàrquing de tres plantes per tal de poder acabar l'obra a temps d'eleccions (evidenciant una vegada més que el que "meneja" els polítics són els vots i poques coses més, com les butxaques amples).

Però ara resulta que no hi han diners i el que semblava la sol·lució als problemes de finançament del Mercat té pinta de convertir-se en un solar permanent al centre del poble. El projecte segrestat i sense possibilitat de convertir-se en realitat per uns diners que ningú sap si arribaran. El que semblava una sol·lució va camí de convertir-se en un malson: la gran promesa incomplida.

Les obres de remodelació del Parc semblen innecessàries. Per què les fan pues? Vots! Amb quina cara podria aquest equip tornar a presentar-se a eleccions amb les mans buides si tan "parats" deien que estaven els dirigents anteriors? Les remodelacions són ràpides, econòmiques (segons criteris) i fàcils de vendre (estètica a banda). Però... i el Mercat? Millor no desviem l'atenció.

Ja vaig proposar en el seu moment que amb una única planta de aparcament públic era més que suficient. Una cosa gens arriscada, útil, necessària i que acabaria amortitzant tota l'obra poc a poc. I sense el risc (hui en dia ho és) de fer dos plantes de garatges que podrien quedar buides si la població no respon (com els edificis de VPO al Pla).

Quantes parades hi han ara mateix al Teular? Quantes estan dispostes a pagar el que demane l'Ajuntament quan estiga acabat l'edifici? Segons el projecte guanyador, l'edifici tindrà cabuda per a 17 parades, més una cafeteria, un gimnàs (!?) i una ludoteca.

Soc l'únic que pensa que seria millor idea una galeria comercial on les botigues pogueren convertir-se en despatxos? Sospite que pel camí que a pres l'assumpte, no deu ser tan senzill, però respectant la planta de l'edifici, un encertat canvi de funcions podria convertir la plaça en un niu d'activitat continua. Per posar-ho gràficament:




Sembla que per moments aquest projecte s'està convertint en una gran creïlla calenta, però no deixa de ser una oportunitat perfecta per omplir de vida el centre i respondre a les necessitats reals de l'Algemesí de hui.

M'agradaria que aquestes paraules serviren com a reflexió per a tots els partits polítics, no només el que ara ocupa els despatxos de les regidories. Algemesí es juga més del que sembla i un poc de sensibilitat cap a aquestes necessitats marcaria fàcilment un abans i un després... el que se suposa que tot dirigent li agradaria signar. O no?

No li ho conteu a l'Alcalde però fer-ho bé implica molts vots. Però fer-ho bé no és compatible amb un pas a desnivell només per vianants ni amb parcs on el principal color deixa de ser el verd. Que quede clar.


dissabte, 24 d’octubre del 2009
2 comentarios  

Redefinint la festa amb el futur Recinte Firal

La Setmana de Bous 2009 ha arribat a la seua fi. Al periòdic indiquen que més d'un cadafal s'ha quedat sense omplir per culpa de la crisi. A banda, algunes veus es queixen de com de tancada és la festa (es pot dir el mateix de les Falles) i que no tenim com a tal unes festes en les que puga participar tot el poble.

Per altra banda, el Govern acaba d'anunciar, entre altres coses més negatives, que l'any que ve donarà 5000 milions d'euros als Ajuntaments (un 37% menys que enguany) dins del conegut com a "Plan E". Com sabem, l'Ajuntament d'Algemesí ha decidit invertir enguany eixos diners de Madrid en coses com millorar alguns carrers i crear edificis nous. Però tenim pendent una promesa que els dos partits que governen l'Ajuntament feren en la campanya electoral i que podria influir molt en la festa dels Bous: La zona d'oci.

Però si afegim a la zona d'oci el també pendent recinte firal, es podrien matar dos pardals a l'hora. Parlem d'un àrea contemplada al Pla General de juliol i que estaria ubicat en una revolta del Magre de camí a la Xopera:



Els avantatges d'un àrea tan gran serien molt importants:

  • El fet d'estar fora del poble suposaria que les casetes molestaren menys i pogueren estar més temps obertes els caps de setmana.
  • Es podria aprofitar per a muntar allí la coberta que es va llevar del Mercat vell i tindre així un espai cobert.
  • Els pubs podrien muntar barres per fer negoci allà on estiguera la major quantitat de gent.
  • Un escenari d'esquenes al poble (i així minimitzar el soroll) vindria bé per a esdeveniments que necessiten un espai gran.
  • Com parlem de crear una explanada de múltiples usos, també podria fer-se servir com a aparcament de vehicles.
  • Podrien haver grups de gent que en Setmana de Bous muntaren caseta però no cadafal i obrir així la festa a gent que, a dia de hui, prefereix fugir del poble eixa setmana. Més oferta = més participació.
  • Tindriem un lloc on muntar de nou una disco-mòbil.
  • Si el recinte estiguera tancat com el poliesportiu, l'accés podria estar controlat i així minimitzar els problemes de seguretat.
  • Es compliria una vella reivindicació del poble i, a l'hora, amb dues promeses electorals.
  • Augmentaria la pressió per construir altres dues reivindicacions necessàries: el passeig fluvial -que partiria d'eixe punt, i el nou pont dels Maristes -que tancaria per fi el cinturó que rodeja Algemesí.
  • Tindríem un nou lloc per donar-li un nom, com "Recinte Firal Martí Domínguez" o el de qualsevol altre personatge il·lustre de la ciutat.

El principal problema son els habitatges que s'han construït prop d'allí fa poc, però els compradors deurien saber que abans o després anaven a patir eixa "infraestructura". I, en qualsevol cas, un mur-pantalla fet d'arbres o de la part posterior d'un escenari, podria amortir el soroll. Més encara si les casetes o aquells esdeveniments que generen més soroll, es munten en la part més propera a la Xopera.


diumenge, 27 de setembre del 2009
4 comentarios  

Una consulta i una cita per al dia sense cotxes

Important: perdoneu però me n'he adonat que no apareixen les estadístiques quan voteu (Ara ja deuen aparèixer): Fins ara (28/09/09,09:05) hi han 39 vots dels quals 3 estan contra qualsevol canvi, 5 acceptarien una limitació horària parcial i 31 pensen que es millor plantejar-se una recuperació integral del centre. Intentaré mantenir actualitzades aquestes dades. Gràcies per votar.

Si algú vol incloure aquesta estadística en algun lloc web, que utilitze el següent enllaç:

http://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dFFRcDlqOHV1ZERoR2RDakpQMlNJanc6MA..



dimarts 22 de setembre
DIA SENSE COTXE (NI MOTO)
Anima't i, almenys aquest dia, mou-te a peu, en bici, en bus o en tren.
 I per la vesprada farem una BICICLETADA * (passeig en bici)
eixim a les 19:00 de la Plaça Major (Alzira)
* El casc és recomanable i els menors han de
vindre acompanyats d'algun major responsable.






dijous, 17 de setembre del 2009
0 comentarios  

Repavimentació de El Teular

A la web de l'Ajuntament està publicat el projecte de repavimentació de El Teular. Tal i com es diu a la introducció (PDF):

La intervención tiene el único objetivo de eliminar las patologías producidas por una degradación de la lámina impermeable. impermeabilizando las calles y plaza y sustituyendo el  pavimento.
Com es pot vore a aquest plànol, la actuació no "toca" l'auditori. Voldria plantejar des d'ací l'ús que s'està fent actualment d'eixe espai. Si bé és cert que ocasionalment (una vegada a l'any si no m'equivoque) es celebra algun concert, principalment s'utilitza per xiquets per a jugar, i per a eixe ús la estructura actual en forma de grades no sembla la més adequada i segura. Una plaça a "peu pla" i amb una tanca (on he sentit jo això abans?) potser fora més lògica per eixos altres 364 dies a l'any. I ara que part de l'actuació implica una demolició d'elements existents, potser el moment de plantejar-s'ho.


dimecres, 9 de setembre del 2009
2 comentarios  

Renovant un altre tram del Parc

Fa unes setmanes va eixir a licitació un nou tram del parc. Les obres començaran, probablement, després de bous i el pressupost puja a 578.387,60 € (uns 96 milions de pessetes).

Fa uns mesos, amb la inauguració de la nova rotonda de la Ronda d'Alzira vaig suggerir les que quedaven per fer, inclosa una en els semàfors del final del carrer Sant Josep de Calassanç. Recordem que eixa zona té certes limitacions que trauen dels nervis a més d'un:

  • Els semàfors duren molt poc (uns 10 segons) per als que volen entrar a la Ronda d'Alzira o volen creuar pel pas de vianants
  • Hi han dos incorporacions una enfront de l'altra i no està clar qui té la preferència (es suposa que els que venen des del Parc tenen un "cediu el pas" però no està ben pintat al terra)
  • Els que venen des del carrer Trafalgar tenen un STOP, però una vegada incorporats, suposen un perill als que estan incorporant-se des dels semàfors perquè no se'ls esperen
  • El semàfor per als que venen des de l'estació deu ser invisible o deu tindre algun problema perquè més de la mitat (conteu-ho si podeu) dels cotxes se'l boten en roig generant situacions de perill. I estem parlant del semàfor que més temps es passa en verd.

Per tot açò demanaria que els responsables de l'Ajuntament es plantejen la possibilitat d'aprofitar les noves obres del parc per fer una rotonda com l'anterior i agilizar el tràfic en eixa zona i, al mateix temps, obligar a reduir la velocitat en eixe tram que, segons el projecte, està destinat a convertir-se en boulevard.

Les imatges següents han sigut extretes de la documentació publicada.



proposta de rotonda:


secció:









Ah, per cert, aquests bancs tenen respatller per recolzar l'esquena.


dimarts, 25 d’agost del 2009
0 comentarios  

Suggerència per construir tres plantes soterrades de garatges

A aquesta web on descriuen un projecte d'un edifici d'aparcaments a Roterdam (Holanda), i que té quatre plantes soterrades, m'ha cridat l'atenció un detall al respecte de la seu mètode de construcció. Traduïsc:

Un inusual mètode de construcció es va utilitzar per construir l'estacionament soterrat dels nivells; el mètode de parets-sostre. Aquest mètode no s'inicia amb la excavació de tota la profunditat necessària, on l'estructura es construeix des de la base, sinó que inverteix el procediment de construcció. Primer la excavació es porta a terme a la profunditat del primer nivell d'aparcament, i es construeix la base de la primera planta de soterrani. Aquesta base s'utilitza per donar suport a les palplanxes en tots els costats. Després d'això, el terreny sota el terra s'excava i el posterior sòl es construeix damunt de l'anterior, avançant cap avall pis a pis. La eliminació de la terra es porta a terme a través de les obertures del sòl en cada planta.

En resum, han innovat amb un procediment molt menys perillós de cara a les construccions dels voltants ja que al mateix temps que es va fent la excavació, es va establint la estructura. No sé si així l'obra seria més cara (segurament), però cal considerar també el que es guanya en seguritat.



Per cert, l'edifici d'aparcaments és realment estètic.


divendres, 24 de juliol del 2009
2 comentarios  

Problema en carrer Ball de la Carxofa

Durant les obres del parc, aquest carrer (situat darrere de l'ambulatori) va sofrir l'increment de trànsit propi del desviament. També es va permetre que al final del carrer es poguera temporalment girar a l'esquerre.

Hui en dia el parc està obert i ja no es pot girar a l'esquerre sense cometre una infracció. El problema es que la xicoteta rotonda que permetia pegar la volta i anar cap a la Ronda d'Alzira ja no existeix, per lo que només hi han dos opcions i les dos complicades i llargues:

  • girar cap al parc i seguir fins a la rotonda del patronat per tornar enrrere i finalment accedir a la Ronda
  • Anar per Ausiàs March, girar per Bernat Asensi, girar per el minúscul carrer de Santa Rita (que curiosament és de doble sentit), tornar a girar per fins Sant Francesc i, per fi, accedir a la Ronda

Aquest problema no té una solució fàcil (al menys jo no la veig), però podria ajudar el llevar les dos places de aparcament que lleven visibilitat per al gir directe a l'esquerre en la Plaça d'Argentina (veure al mapa) i llevar la senyal que prohibeix eixe gir. Al cap i a la fi, les obres de la rotonda han augmentat les places d'aparcament a la Ronda i a la mateixa Plaça.


dilluns, 20 de juliol del 2009
1 comentarios  

Ciutats sense cotxes

He traduit aquest interessant article de la revista Consumer d'Eroski per Alex Fernández Muerza del 30 de juny de 2009:

Cada vegada més ciutats redueixen o eliminen l'ús de vehicles privats, conscients dels perjudicis d'aquest sistema de transport

Ciutats col·lapsades pel trànsit, soroll, contaminació, consum energètic ... Cada vegada més ciutadans, experts i responsables institucionals es mostren convençuts de les avantatges de reduir o eliminar l'ús del vehicle privat. Mostra d'això són els nombrosos col·lectius en tot el món que defensen la idea de les "ciutats sense cotxes" i les institucions locals que creen zones urbanes "lliures de cotxes".

Per què cal evitar l'ús del cotxe


Els experts en disseny urbanístic destaquen que el creixement de les ciutats ha anat aparellat a l'ús del vehicle privat, de manera que s'ha convertit en un mitjà de transport prioritari i imprescindible. Per això, caminar, caminar amb bicicleta o utilitzar mitjans de transport públic en una ciutat no és una tasca senzilla.

La dependència que ha originat aquest vehicle és tal que moltes persones l'utilitzen fins i tot per a trajectes curts: l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energía (IDAE) calcula que els viatges en cotxe per a distàncies menors de tres quilòmetres representen aproximadament la meitat dels desplaçaments totals diaris. Els responsables de l'IDAE afirmen que si aquests viatges es realitzaran en transport públic es podria aconseguir un estalvi energètic del 60%.

Els experts recorden també els inconvenients mediambientals d'aquest model de mobilitat. La contaminació de l'aire, ja siga en forma partícules en suspensió i gasos nocius, com òxids de nitrogen o gasos d'efecte hivernacle, és una de les més evidents. S'estima que en l'actualitat més de la meitat de les emissions contaminants són originades pels vehicles per carretera. I respirar un aire contaminat pot resultar letal: el Ministeri de Medi Ambient (Marmara) ha afirmat que a Espanya moren cada any unes 16.000 persones a causa de la "mala qualitat de l'aire a les ciutats".

L'embotellament del trànsit o el soroll afecten també al medi ambient i la salut dels ciutadans. Així mateix, els vehicles actuals perpetuen el model energètic basat en els combustibles fòssils, amb els conseqüents problemes econòmics i mediambientals.

Els detractors del vehicle privat asseguren també que ha provocat diversos problemes socials i estètics, ja que els ciutadans han perdut l'espai del carrer, la qual cosa ha afectat a les relacions socials i integració de les comunitats. I, per descomptat, no obliden les milers de persones que moren o resulten ferides cada any com a conseqüència d'utilitzar el cotxe, o els problemes per a la salut que produeix un estil de vida sedentari basat en el desplaçament a quatre rodes.

D'altra banda, raonen, constitueix un perillós model, especialment per als països en desenvolupament: si els més de 4.000 milions de persones d'aquests països imitats per exemple l'estil de vida nord-americà, les conseqüències econòmiques, socials i mediambientals serien insostenibles.

Moviments de "Ciutats sense cotxes"


La crisi del petroli de 1973 va suposar un incentiu per a qüestionar el model de mobilitat urbana basada en el cotxe privat, i es van començar a gestar diversos moviments i organitzacions. En aquest sentit, es va començar a celebrar el "Dia sense cotxes", o la prohibició en algunes ciutats del trànsit en diumenge, però la superació de la crisi del petroli va deixar en un segon pla a aquest tipus d'iniciatives. No obstant això, a partir de mitjans dels 80, el creixement de la consciència ecològica i en favor de les bicicletes permet que la idea torne a cobrar força.

En aquest sentit, es poden trobar moviments molt diversos al llarg de tot el món. Per exemple, el Regne Unit, un dels països més actius, compta amb organitzacions com la "Environmental Transport Association" (Associació per al Transport Ecològic), la "Campaign for Better Transport" (Campanya per a un Millor Transport), la "Car Free Walks "(Organització de vianants sense cotxes), la " Road protests "(La carretera protesta), la " Reclaim The Streets "(reclama els carrers), etc.

Així mateix, s'han creat diverses xarxes internacionals de col·lectius que proposen una nova mobilitat urbana, com el "World Car Free Days Consortium", que organitza conferències (Toledo va ser el 1994 la seu d'una d'elles) i dies sense cotxes; la "World Carfree Network ", que ofereix suport a les entitats locals que volguen adherir-se al moviment" Car Free "; o la" New Mobility Agenda "(Agenda de la Nova Mobilitat), una iniciativa creada el 1988 per al desenvolupament d'idees i projectes en el camp del transport urbà. Fins i tot hi ha una revista, "Car Busters", dirigida a les persones que no volen utilitzar el cotxe privat.

Per la seua banda, les institucions estan cada vegada més conscienciades de la idea de substituir el transport privat pel públic o de potenciar l'ús de la bicicleta. Per exemple, un informe de la Comissió Europea assenyalava el 1995 la necessitat d'impulsar polítiques basades en aquest sentit, i proposava a partir de l'any 2000 "la setmana europea de la mobilitat". Per la seua banda, un informe impulsat pel Comissari Europeu de Medi Ambient demostrava amb dades que una ciutat sense cotxes pot ser entre tres i cinc vegades menys costosa que una altra basada en l'automòbil privat. A Espanya, el Marmara i l'IDAE, així com les institucions locals, coordinen diferents activitats de mobilitat sostenible i dies sense cotxe.

No obstant, malgrat els avanços, els experts en mobilitat urbana recorden que encara queda molta feina per fer. El cotxe continua sent el rei, i serà necessari l'esforç conjunt de tota la societat per destronar més enllà d'actuacions en zones puntuals. Per exemple, es critica que molts d'aquests moviments socials i institucionals no tinguin el suficient suport o que no suposin decisions vinculants, sinó que es tracte d'iniciatives voluntàries.

Exemples de ciutats sense cotxes


Cada vegada més ciutats estan optant per passar de la teoria a la pràctica i crear zones que restringeixen o fins i tot impedeixen l'ús del vehicle privat: són les denominades "àrees lliures de cotxes" ( "car free zones"). Un dels exemples més paradigmàtics és el barri de Vauban, a la ciutat alemanya de Friburg. Els seus habitants gaudeixen no només dels darrers avanços en construcció ecològica, sinó que a més els cotxes privats no poden circular pels seus carrers. El 30% dels veïns que sí que disposa d'un automòbil tenen que aparcar en uns grans garatges a les afores.

Però Vauban no és l'únic model. L'autor del llibre "Carfree Cities", J.H. Crawford, va elaborar l'any 2000 una llarga llista amb els exemples més representatius de tot el món. En l'actualitat, els casos són encara més nombrosos, només cal fer una recerca a Internet per comprovar-ho. I no només es tracta de xicotets municipis, sinó també grans urbs: la capital danesa, Copenhaguen, ha transformat els pàrquings en places públiques lliures de cotxes i ha substituït carrers de la ciutat transitades per cotxes per altres totalment vianants durant els darrers 40 anys; a París es pot gaudir durant un mes d'estiu d'una "platja" a la que un dels seus principals carrers, la Georges Pompidou, s'allibera de trànsit; a Davis, Califòrnia, s'han creat les "Village Homes", en les quals es pot gaudir de camins per a vianants i ciclistes, etc.

Com crear ciutats sense cotxes


Els experts subratllen que per aconseguir eliminar o reduir els cotxes d'una ciutat és necessari no només l'esforç conjunt d'institucions i ciutadans, sinó també un disseny urbanístic adequat, en el qual la prioritat no siguen els cotxes, sinó les persones.

El llibre de J.H. Crawford, "Carfree Cities" proposa seguir una guia teòrica, tant a xicotets municipis com a grans ciutats amb milions d'habitants. Per a això, Crawford ofereix diversos dissenys per cobrir les necessitats de transport dels seus habitants i estalviar en el consum d'energia.

El transport públic, segons aquest expert, és en l'actualitat una forma lenta i desagradable de mobilitat en comparació amb el cotxe. Per això, els ciutadans no l'utilitzen massivament. Per aconseguir que el transport públic siga més ràpid, econòmic i senzill, s'hauria d'optar per un disseny que combine eficientment totes les possibilitats, de manera que siga possible arribar a qualsevol punt de la ciutat en menys d'una hora sense necessitat de transbordaments. Les zones verdes, els camins de vianants i carrils bici són també una altra forma de descongestionar la ciutat. Crawford proposa també ciutats amb edificis de quatre pisos per optimitzar els recursos i les distàncies, i un sistema de transport econòmic i lleuger de mercaderies per evitar que els grans camions transitin al centre de les ciutats.

Els experts en urbanisme també assenyalen que els ciutadans han de canviar la mentalitat d'anar en cotxe per tot, fins i tot per a distàncies curtes, o el model "d 'un vehicle per persona". Els sistemes de compartir cotxe i garatge, el teletreball, la inclusió de comerços, oficines i locals d'oci en zones residencials, o la creació de zones ecoturístiques sense vehicles poden ser possibles solucions.

Per la seua banda, aquestes zones lliures de cotxe han de comptar amb diverses comoditats per a que als seus residents els compense prescindir del cotxe. Una xarxa de transport públic eficaç i econòmica, amplis espais verds i àrees lliures de contaminació i sorolls o habitatges ecològiques de qualitat poden ser algunes d'aquestes avantatges.

Diseny urbà especialitzat en ciutats sense cotxes


En els últims anys han sorgit nombroses iniciatives de disseny urbà per estudiar diverses possibilitats de crear ciutats sense cotxes. Per exemple, per a noves zones de la perifèria o per a la creació de noves ciutats es proposen dos nous conceptes complementaris: la "Permeabilitat filtrada" i la "Xarxa fusionada" se centren en models de xarxes i subdivisions en favor de la mobilitat de vianants i les bicicletes.

Als Estats Units, el "Nou Urbanisme" es va crear a principis dels anys 80 del segle XX com un moviment de disseny urbà. El seu objectiu és reformar les ciutats de manera que els ciutadans puguen gaudir d'una gran varietat de possibilitats de transport per a les seues cases, els seus treballs i el seu oci.


divendres, 10 de juliol del 2009
1 comentarios  

Alternativa "Creixent" a la CV-50

Ja he parlat (ací i ací) sobre la CV-50, una autovia que estava destinada a ser un nou cinturó de circumvalació de la Ciutat de València que partia de Sueca i arribaria fins a Nules. Poques coses han canviat: en Conselleria consideren ara que aquest seria el quart cinturó, sent el tercer la prolongació de la N-332 en el punt en que coincideix amb la AP-7 (Sollana). El resultat és que els plans de Conselleria són convertir la Ribera en un niu d'autovies amb el que això implica (recordem: AVE, Autopista i dos noves autovies). Quin model de comarca volem?

Per la part que toca a Algemesí, la Conselleria va proposar 3 opcions (marcades amb blau al plànol):

  • La nord, la defesa pel nostre Ajuntament passaria pel nord del polígon de Cotes, suposant la que menys impacte tindria per a Algemesí
  • La centre passaria entre la població i l'esmentat polígon
  • La sud passaria entre Algemesí i la Xopera suposant un impacte important per als algemesinencs. Així i tot, la ciutat d'Alzira està fent molta pressió per a que aquesta siga la opció finalment aprovada

Des de l'Ajuntament ens diuen que en Conselleria estan més orientats per la Nord, però en l'Ajuntament d'Alzira no diuen el mateix. Per tant no podem descartar que la Xopera acabe al costat d'una autovia i que els plans de fer un passeig fluvial acaben suspesos.

No deuríem oblidar que encara que els algemesinencs podrem aprofitar la nova via per tal d'accedir a la zona de Bunyol o Castelló més directament (evitant la saturada circumvalació actual de la A-7), realment els més beneficiats seran els madrilenys que van a les platges cada estiu. Res per al poble.

El que vull proposar ací és una alternativa (color verd al plànol) molt menys impactant, més respectuosa amb el medi ambient, més sostenible i que resol problemes en lloc de crear-los. Fins a l'encreuament amb la A-7 el trajecte està ja clar i aprovat. Propose que a partir d'eixe punt, i en lloc de decidir-nos per alguna de les 3 propostes que ha presentat Conselleria, la CV-50 seguisca per la A-7 fins el desviament que utilitzen els alzirenys per la autovia (CV-50) i a l'altura del nou polígon El Pla d'Alzira es desviaria passant per la rotonda de la ITV i creuant el Xúquer i seguint paral·lela a la saturada carretera d'Albalat fins Sueca. Ja posats, retrasaria l'accés a la AP-7 fins al punt d'encreuament, de manera que una dotzena de pobles de la Ribera (incloent Alzira) tinguen accés molt més directe a la autopista. Es pot vore la proposta al següent plànol:




Mostra la alternativa en un mapa més gran.

Els avantatges d'aquesta alternativa són múltiples:

  • Alzira tindria un accés més directe encara a la nova via.
  • Algemesí es llevaria del terme una autovia (ja tenim prou amb el AVE i l'Autopista)
  • Es milloraria l'accés a la AP-7 per a decenes de milers d'habitants de la Ribera
  • Els algemesinencs podrien utilitzar gratuïtament la AP-7 per anar a València
  • Es resoldrien els problemes de tràfic del pont groc de McDonalds.
  • Es resoldria el problema de capacitat de la carretera d'Albalat al seu pas pel polígon industrial "Camí d'Albalat"
  • Es crearia una carretera paral·lela a la actual CV-505 (Albalat-Polinya-Riola-Sueca) amb molta més capacitat i fent menys urgent la rehabilitació d'eixa via.

Pense que la idea és suficientment positiva com per a demanar a qualsevol que llisca aquest article, li semble bona idea i estiga en posició de fer-ho arribar a algú amb poder de fer pressió ho faça. Hi ha molt a guanyar (o a perdre si triem una de les possibilitats de Conselleria).


Addendum

Des de l'Ajuntament em fan l'apreciació de que no he tingut en compte les avingudes del Xúquer, ja que la meua proposta significaria una barrera perillosa en cas d'inundacions al "trencar un punt de desbordament important cap a l'eixida natural del Xúquer per la seua desembocadura, la zona de l'Estany, creant un nou cinturó que faria rebalsar l'aigua cap a les nostres terres". Jo pense que, hui en dia, no té perquè ser un problema si en la construcció es té això en compte.

També em donen més detalls de la proposta que han fet a Conselleria. Pensen que la proposta Sud està "pràcticament descartada" i que Alzira no fara molta pressió perquè des de l'Ajuntament proposaren un desdoblament de l'actual circumval·lació per a facilitar l'accés per als veïns d'Alzira i millorar de pas la seua "seguretat davant possibles inundacions".

Per últim, una proposta més que no havia tingut en compte, és un possible híbrid entre la proposta Sud de Conselleria i la meua alternativa (color morat al mapa de dalt). Agafant la proposta Sud, en lloc de pujar entre Algemesí i la Xopera (la que menys ens agrada), continuaria creuant el Xúquer, i, finalment seguiria el traçat de la meua proposta (un tram curt junt al Xúquer, connexió amb la AP-7, i paral·lela a la CV-505 fins la variant de Sueca. I un dels beneficis addicionals d'aquestes propostes és que canviar el punt d'accés de la AP-7 facilitaria les comunicacions del polígon de Cotes.


divendres, 3 de juliol del 2009
0 comentarios  

Façanes, estética urbana i agobiament

Hi han tres factors principalment que defineixen la imatge que ofereix una ciutat a les persones: l'amplària dels carrers, l'altura dels edificis i les façanes d'aquestos. En els dos primers casos no tenim les de guanyar. Personalment preferisc viure a una ciutat que conte amb carrers amples i edificis no molt alts. Per desgràcia, l'Ajuntament, independentment del color polític, sempre preferirà just el contrari: així pot clavar més veïns per metre quadrat i gastar menys diners en infraestructures per a donar-los servici. I eixos diners estalviats els podrà gastar en altres coses que els votants, en teoria, considerem més visibles (com per exemple el Mercat). Per tant, la tendència és a tindre carrers estrets i plens de finques altes i, a canvi, tindre edificis simbòlics que ens vendran com a trofeus del que han aconseguit gràcies a la seua gestió. La culpa no és dels polítics, sinó dels votants que tendim a ser enganyats amb molta facilitat, tanta que la temptació a tractar-nos com a ramat és molt gran.

Coherència estètica


Altre factor que influeix molt en la cara que dona una ciutat és l'aspecte de les façanes. Estem parlant d'un factor molt subjectiu: el que a uns els pareix molt atractiu a altres els pareix llegíssim o, simplement, no és pràctic. És una llàstima que a nivell d'Ajuntament no es controle més aquest aspecte i sí un altre com el de la volumetria (mides i ubicació dels blocs que composen l'habitatge).

Per exemple, si s'heu fixat, els adossats del Pla tots tenen la mateixa forma: un jardí davant que està tan a la vista que ningú no el gasta (a pesar d'haver pagat molt car el terreny) i un micro-pati al final que coincideix amb l'adossat que hi ha darrere. Conclusió: privacitat zero i tot l'habitatge concentrat en un bloc central, quan el model ideal seria més be el contrari: un pati central i privat que done llum i ventilació a totes les estàncies.

Així com el tema de la volumetria està molt controlat, l'estètic no ho està gaire. Pense que seria molt més lògic mantindre una línia estètica per carrer (en quant a elements comuns, materials i/o colors). Tenim pobles en les illes (Lanzarote o Menorca) on es cuida molt que les cases siguen de color blanc o pobles dels Pirineus que han de tindre obligatòriament teulades de pissarra. Els projectes d'edificis de pisos, tan necessaris com angoixants, deurien ser revisats estèticament, o al menys, premiar d'alguna manera als arquitectes que demostren preocupació per aquest aspecte, encara que també s'ha d'entendre que no estem en la millor època per a demanar esforços.

Hi ha, però, altres detalls estètics com ara el d'evitar posar un edifici alt al final d'un tram de carrer recte. Per exemple, al final de la recta de la Ronda d'Alzira anant de la Estació al Parc ens trobem un edifici nou amb 8 plantes que dona una innecessària sensació d'ofegament. Si aneu a Barcelona fixeu-se bé: hi han avingudes com ara la Gran Via de les Corts Catalanes que, mires a un costat o mires a l'altre, al final només veus el cel: tot un luxe que fa la ciutat més oberta i acollidora.

Finalment, un parell d'exemples del que considere (subjectivament) positiu:



i dels que més bé convindria haver evitat:



Accés a l'estació des del Raval


Hi han hagut prou queixes al Ministeri al respecte de la incomoditat que suposa anar al pàrquing oest de la estació (part del Raval) des de l'andana quan s'arriba des de València. S'adonareu que fa falta travessar les vies per entrar en la estació per desprès tornar a travessar les vies, esta vegada per fora, per tal d'arribar finalment al pàrquing (línia roja al plànol). Aquest problema que sembla que Foment no ha previst es deu a que, a diferència d'altres passos a desnivell, aquest te un doble ús. Falta de previsió per tant.

La solució seria posar un torn de "només eixida" (línia taronja al plànol) de tal manera que es poguera accedir al tram Ronda d'Alzira-Raval des del tram que uneix les dos andanes de la estació. Les reclamacions continuen arribant als responsables pel que espere que no tardarà en corregir-se el problema.


dilluns, 8 de juny del 2009
3 comentarios  

Tres obres, ¿tres errors?

En poquets dies tenim tres notícies importants al voltant de tres obres del poble: s'ha obert el pas inferior de la estació; s'ha obert el tram modificat del Parc; i la Generalitat li ha donat un ultimàtum a l'Ajuntament perquè el projecte del Mercat se n'eix de terminis per a gaudir de la subvenció que permetria pagar al constructor per avançat i fer possible l'obra del Mercat sense esperar a vendre les places de pàrquing.

En primer lloc el pas a desnivell. En aquest bloc li he mencionat varies vegades que mai s'hauria d'haver optat per no permetre el pas de vehicles. Cal donar la raó als tècnics en l'aspecte de que posar dos sentits de circulació estava molt complicat i implicava adoptar unes pendents que complicaven molt el tràfic. Però insistesc que passar de dos sentits a cap és una animalada que acabarem pagant cara. Davant de la estació mateixa deuria començar una rampa descendent que permetria anar des de la Ronda del Calvari (venint de la rotonda de la Muixeranga) fins el Raval.





En segon lloc el nou tram del Parc. Ja vaig comentar al seu dia que hauria resultat molt més intel·ligent fer eixa mateixa obra en la continuació del Bernat Guinovart cap al riu, obra que a més és necessària. A banda d'aixó, hem de recordar que el que nosaltres hem batejat com a Parc, és realment una avinguda o passeig com a molt. Tal i com s'ha abordat, hem guanyat un poc d'espai amb la incorporació de la rotonda de les granotes però s'han generat uns quants problemes:

  • Pocs espais verds (especialment sagnant donat que es tracta d'una zona verda)
  • Falta d'ombra, ja hi ha gent passejant per l'únic lloc que a determinades hores del dia compta amb ombra: el carril bici. Potser caldria plantejar-se la possibilitat d'instal·lar una coberta amb gelosia de fibra de vidre o alguna cosa semblant a l'estil de les imatges de baix.
  • Seients inadequats per a la gent major, baixets i sense respatler. Al jardí al costat dels col·legi dels Escolapis, hi han uns molt més còmodes i també de disseny. I els van posar el mateix equip que ara "deixa caure" els blocs blancs.
  • El principal problema del Parc continua sent el mateix: el tràfic que discorre junt a una zona d'esplai i que ara és més greu donat que no s'ha separat adequadament el parc dels carrers. Potser fer el tram entre el Patronat i carrer Figueres per vianants només hagués millorat molt el projecte.
  • En general, el model de l'actuació és molt qüestionable. Qualsevol entès en arquitectura o paisatgisme està acostumat a vore en revistes del sector projectes molt més atractius, inclòs tenint en compte les limitacions de l'àrea on s'ha actuat. Mireu les següents fotografies com a prova:



En tercer i últim lloc apareix l'etern Mercat. L'ultimàtum donat per la Generalitat implica reconsiderar el projecte com està redactat: o es treballa més ràpid per a complir els terminis marcats amb lo que això implica en quant a seguretat i a sobre cost; o es renúncia a la subvenció del "Pla Camps" (i no estem en situació de poder permetre-ho); o es modifica el projecte tal i com està actualment.

Al respecte de la última opció, la que sembla més prudent (menys cost), caldria descartar el que Esquerra Unida va proposar: deixar una nova plaça sense cap construcció comercial o d'aparcaments. En la situació actual, la creació de dos plantes senceres del pàrquing creades per a la venda a particulars corre el greu perill de que la població no responga a la oferta de l'Ajuntament (i tenim precedents) i que la promesa (totalment innecessària) de que la obra no li coste diners al poble es convertisca en una incòmoda mentida.

Si fem ús del sentit comú en plena crisi, a la Plaça del Mercat deuria ser suficient amb una sola planta soterrada d'aparcament públic, que deuria generar uns ingressos diaris que pagaren poc a poc l'obra realitzada. Els veïns agrairien enormement que no es pose en perill innecessàriament els seus habitatges, per molt segura que ens diguen que van a ser les obres.

Respecte a l'edifici del Mercat, tots sabem perfectament que la gent s'ha habituat a comprar en supermercats com ara Mercadona, Consum o Lidl, fent que el projecte de nou Mercat tinga menys importància de la que se li preten donar.

Aquest bloc el vaig crear per presentar les meues idees per a aquest projecte. Per circunstàncies, moltes de les coses ací publicades van ser agafades per al projecte que va resultar guanyador. Així i tot, donades les circunstàncies actuals, potser no siga tan bona idea la creació d'un edifici d'eixes dimensions. Sobren "puestos" de venta, sabem que costarà omplir-los i, finalment, és probable que acaben sent llogades per tendetes i el Mercat es convertisca en un xicotet Centre Comercial. Sobra totalment la planta de dalt, que damunt amaga les dimensions considerables de la plaça i furta llum.

En definitiva: és moment d'agafar les tisores i retallar el projecte per a que entre dins de la prudència: per no gastar en plantes soterrades que poden acabar no venent-se; per possibles problemes estructurals i riscos a les edificacions properes; per acabar la obra a temps i poder gaudir dels diners de les subvencions; per continuar oferint el més necessari de tot que és l'aparcament al centre del poble; i per contenir els diners gastats en plena crisi i allunyar les possibilitats de que se dispare el cost per imprevists.


dimecres, 27 de maig del 2009
4 comentarios  

Rotondes i més rotondes, actuals i futures

Amb la nova rotonda de la Ronda d'Alzira, s'aconsegueix una vella reivindicació de eixa zona en la que el problema del tràfic era més que evident. Si bé no és necessària tècnicament una rotonda més gran, la proximitat entre els dos sentits de cada via d'accés i la impossibilitat de que els ciutadans utilitzen correctament l'intermitent ("ese gran desconocido") per a senyalitzar la eixida de la rotonda, crea més embuts dels desitjables.

Però eixe no és l'únic que el poble necessita. Hi han uns quants més que he marcat al següent plànol amb colors segons la seua necessitat. Alguns no passen de ser suggerències i altres només seran necessaris si es porten a terme les connexions que propose en ells.


Vore més gran.


dimarts, 5 de maig del 2009
1 comentarios  

Recuperar el centre

Un dels canvis més grans que l'Ajuntament es planteja aprofitant per una banda les obres del nou Mercat i per un altra la implantació del servici "Ambici" de lloguer de bicicletes, és una redistribució del tràfic al centre del poble per tal de reduir l'ús de vehicles de motor a favor d'anar a peu o en bicicleta. Només els veïns i propietaris de garatges podrien accedir a les noves vies restringides.

Si optem per convertir carrers del centre tan transitats com Acadèmic Segura, Lluís Vives o la Plaça Major en àrees per a vianants, o, al menys, restringir l'ús d'aquestes vies durant certes hores al dia (per exemple de 20h a 8h), cal pensar en alternatives per al transit. Eixe és el fonament d'aquest article, proposar formes de redistribuir el trànsit per a facilitar eixe camí de recuperació del centre.

Des del meu punt de vista, la millor solució seria crear un anell interior que envolte la zona que es pretén restringir. Aquest anell d'un únic sentit rodejaria la zona prohibida al temps que permetria les connexions amb l'anell exterior de doble sentit (Rondes Alzira i Calvari, Avinguda Generalitat i Passeig Guinovart). Evidentment es tracta d'una solució complicada donat lo inapropiat dels nostres carrers per a absorbir tràfic. La meua proposta passa per aprofitar els carrers Cervantes, Germanies, Muntanya, Sant Josep de Calassanç, lateral del Parc Salvador Castell, Figueres, Consell de la Vila, Albalat, Dels Mont, València i Cervantes. Dos notes, primer, el carrer Figueres no es convertiria en "autopista" perquè l'accés només es permetria venint des del Parc; i segon, opcionalment, es podria fer més reduït l'anell interior permetent total o parcialment el trànsit fins la Plaça Major per a acabar enllaçant amb Consell de la Vila.

Pense que la quantitat de carrers que ja suporten un tràfic poc important de vehicles és important per la qual cosa un canvi com aquest només afectaria principalment a l'eix Lluís Vives - Acadèmic Segura que passa junt al Mercat.

Principals vies actualsCarrers que es poden fer per vianants
Proposta de distribució de tràficVista completa



És evident que un canvi d'aquesta envergadura portarà un cert rebuig per la incomoditat que genera als que ens hem acostumat a agafar el cotxe per a tot, però si volem una ciutat millor, més tranquil·la i més amable, no hi ha elecció: s'ha de fer i quan abans millor.

Un altre punt del que m'agradaria insistir una vegada més: l'anell exterior que he mencionat abans no està acabat ja que falta la connexió de doble sentit entre la Ronda d'Alzira i Bernat Guinovart. La millor opció seria terminar la avinguda Guinovart fins el riu i creuar-lo amb el nou pont previst fins als Maristes. Continuarem esperant...


dimecres, 15 d’abril del 2009
1 comentarios  

Fase II del Parc (proposta de l'Ajuntament)

Fa uns dies vaig fer una proposta ací basant-me en el que creia que anava a ser la segona fase del projecte de renovació del Parc Salvador Castell. Pensava que anaven a centrar-se en la part del Bar La Terrassa, però en la reunió informativa que mantingueren a l'Ajuntament, va quedar clar que la Fase II anava a tocar el final del Parc (junt al Pont Roig on es van fer les mascletades). Sembla que la zona no és apta per a aparcaments per raons de susceptibilitat d'inundació i, per tant, cal dir adéu a la pretensió de soterrar el tram de la Ronda d'Alzira que corre junt al Parc.



Per un altra banda, aquesta fase sí que començarà a convertir la Ronda d'Alzira en un bulevard, a l'estil de la Avinguda de la Generalitat (separació dels dos carrils amb arbres). I cal recordar, igualment, que es deuria fomentar l'ús de l'eix pont de Guadassuar - Plaça d'Europa per a desviar tràfic que actualment suporten les rondes (Alzira-Calvari). Si no m'equivoque, la inauguració del pas inferior de la estació és ja imminent (hui mateix segurament) i quedarà obert al tràfic eixe pas.

Respecte al Parc en sí, el que es proposa és fer per a vianants el tram del Parc que quedaria pegat a les finques blanques, de forma que per a accedir al Carrer dels Ànecs caldrà pegar la volta per la Ronda d'Alzira i girar a la dreta després del desviament del Pont Roig. Es respectaran els arbres actuals i es crearà un xicotet jardí en la part més propera a la Ronda. S'eliminaran les tanques actuals i es substituiran per bancs i per vorera. Supose que el transitat pas de vianants es farà elevat per tal de reduir la velocitat dels vehicles en aquest punt. Les obres estan previstes per a després de bous i, donat que el recinte firal encara no estarà preparat per als bous de l'any que ve, aquest tram conviurà amb les casetes com a mínim un any. Vorem si aguanta.

Cap suggerència més per la meua part. Només que reconèixer que la convocatòria de la reunió informativa era necessària i s'ha de repetir (encara que només anaren 25 veïns) i que aquest tram del Parc no conté la càrrega simbòlica-afectiva de la Fase I (ni crec que "Salvem el Parc" s'opose aquesta vegada, donat el poc interès que ha despertat entre els veïns).

Nota: Un altra correcció (és el que passa quan parles sense tindre confirmació oficial) sobre l'article de la CV-50, la proposta que l'Ajuntament demana respecte de les tres presentades (eren alternatives) seria una que estaria més amunt del que als mapes apareix com a corredor nord, o siga, al nord del polígon.


dimecres, 8 d’abril del 2009
0 comentarios  

Fase II del Parc

Demà dijous hi ha convocada una reunió informativa per a presentar les propostes de reforma de la fase II del Parc Salvador Castell. Aquesta fase contempla el tram entre el carrer Sant Josep de Calassanç i la plaça Argentina (Consell Agrari). Aquest tram, menys estimat pels algemesinencs que el que ara està reformant-se, inclourà una rotonda més que necessària (com ja he expressat anteriorment en aquest bloc) i un nou pàrquing subterrani (del que encara no coneixem la profunditat) i que no patirà dels problemes de proximitat d'edificis alts que ara té la plaça del Mercat.



Encara que és prompte per saber-ho (intentaré actualitzar aquest article amb el resultat d'eixa reunió), espere que les propostes tinguen en compte el tràfic que suporta actualment la Ronda d'Alzira. M'explique: Un pàrquing subterrani és una oportunitat única per aprofitar l'excavació per soterrar els problemes de trànsit. La idea seria soterrar tot el tram de la Ronda d'Alzira que coincideix amb el Parc, des de la futura rotonda fins el pas inferior del Pont Roig.

De fet, sent un poc intel·ligents, és també una oportunitat per a rectificar en part el problema generat amb la decisió de no permetre el pas de vehicles pel nou pas inferior de la estació de tren: Potenciar l'eix paral·lel a la via del tren (passant per l'estadi municipal, l'estació i eixint a la Plaça Europa) per a alleugerir el trànsit de les rondes. Tot aquest tram, tot i permetre la circulació d'extrem a extrem d'Algemesí, compta amb la sort de no suposar una molèstia per als veïns i crec que seria una molt bona idea aprofitar-se ara d'ella per a resoldre un dels principals problemes que tenim. Si algun dia volem recuperar les rondes per a fer un bulevard verd o carrils bici o passejos per a vianants, ara és el moment de plantejar-ho.



La anterior imatge mostra la meua proposta. La zona verda delimitaria la zona d'excavació per a fer el pàrquing: recordem que a més profunditat, més cost d'obra, per lo que millor augmentar la extensió que la profunditat, que jo deixaria en una planta. Els accessos estarien indicats pels punts rojos. El trànsit del carrer passeig o Sant Josep de Calassanç, no podria creuar el Parc. Per últim, la línia blava mostra la actual Ronda d'Alzira que aniria soterrada aprofitant la excavació feta per al pàrquing i que tornaria a eixir després d'un desviament (soterrat) que enllaçaria amb l'actual pas inferior del Pont Roig. Per tant hi haurien dos possibilitats de creuar el poble cap al Nord.

Pregue als nostres dirigents que es plantegen molt seriosament les opcions proposades en aquest article. No es poden repetir decisions errònies per a Algemesí com la de impedir el trànsit de vehicles (ni tan sols en un sentit) en el pas inferior de la Estació. Decisions mal presses les paguem després tots i durant tota la vida, així que no estem parlant de tonteries. Tot i això, cal reconèixer que la reunió convocada per informar als veïns de les propostes és, sense dubte, el camí correcte.

Per cert, en les imatges de la revista virtual Segle XXI es pot vore una maqueta del futur mercat. Hi ha una cosa que m'ha cridat l'atenció en la maqueta: l'edifici està al revés respecte a la proposta original. La planta superior en lloc d'estar prop del carrer Lluís Vives, es passa a la part contraria, el lateral del passatge. És això definitiu?


dimecres, 1 d’abril del 2009
0 comentarios  

La CV-50 més prop

Respecte a la CV-50 o tercer cinturó de València, que ja vaig tractar en un anterior article, en la nova web cv50alcudiasueca.com, creada a finals de febrer, els adjudicataris de les obres Intraesa-Prover ofereixen molta més informació. Destaquen dos imatges, una sobre foto satèl·lit (Google Maps) i un altra sobre cartografia, on s'explica el traçat de la futura carretera:




La anterior ampliació de la zona d'Algemesí, deixa vore una serie de fets:
  • El corredor sur, de fer-se, deixaria sense efecte el futur pont dels maristes i aïllaria (recordem que estem parlant d'una carretera), la xopera. En qualsevol cas, no deixa de ser cert que, possiblement, siga la via més necessària per a evitar molt del tràfic urbà.
  • La presencia d'eixes vies, tant al nord com al sud, potenciarà molt el desenvolupament comercial i industrial de la ciutat.
  • El corredor centre ens donarà eixida cap a qualsevol direcció ràpidament (fins l'Autovia per anar a València o continuant en la CV-50 per a dirigir-nos a qualsevol altre punt com Madrid o Barcelona).
  • Es deurà tractar l'estudi de les connexions amb la Autopista AP-7 i seria bon moment per a considerar la possibilitat de canviar el punt d'accés (com vaig proposar al seu dia) i tindre així un altra forma d'aplegar gratuïtament a València.

En fi, el fet que estiguem en aquest punt (proces de participació pública) dona a entendre que les obres no tardaran a començar.

Per cert, en la reunió informativa que l'Ajuntament va convocar ahir divendres 27, el senyor Alcalde va recriminar al PSOE que no fera pàrquings baix de l'Avinguda Bernat Guinovart (aprofitant de pas que el terreny ja tenia una cota inferior i es deuria menejar menys terra). Done per suposat que el futur Parc que apareix al Pla General d'Ordenació Urbana junt a Bernat Guinovart, en cas de que siga fet per l'actual equip de govern, comptarà amb pàrquings i no cometran el mateix error que han denunciat ahir.

Algú va proposar en la mateixa reunió que s'aprofitara la antiga sala Mavi per a fer allí els pàrquings en altura, a una fracció del cost que suposa excavar en la plaça del Mercat. No només és bona idea, la part interior de la illa de cases també està disponible ja que pertany a una sala de banquets que crec que està inactiva:



El senyor Alcalde va contestar que no podien fer allí els pàrquings perquè l'edifici no era propietat de l'Ajuntament. La pregunta és... va consultar al propietari? Es va considerar eixa opció? Hui ja és inviable ja que un nou banc i el mateix Partit Popular han ocupat la part de l'edifici que dona a la plaça.


dissabte, 28 de març del 2009
1 comentarios