Enllaç al mapa

Gràcies a un amic he descobert que el famós arquitecte Enric Miralles (1955-2000), autor de projectes tan singulars com el mercat de Santa Caterina, la seu central de Gas Natural o el parlament d'Escòcia, va guanyar el concurs que l'Ajuntament va organitzar per a construir el nou Ajuntament. Lamentablement, aquest projecte mai es va dur a terme i fou substituït per l'actual. Dic lamentablement no per desmèrit de l'actual, sinó perquè tindre un edifici d'Enric Miralles ens haguera convertit en un destí imprescindible per a qui vulga conèixer l'obra d'aquest arquitecte.

Respecte al projecte en sí, està totalment explicat en la web Homenaje a Enric Miralles, amb imatges, plànols i un vídeo sobre el projecte en una presentació que tingué lloc a l'Institut d'Arquitectura del Sur de Califòrnia SCI-Arc, cinc anys després de la seua creació.

Destacar que la proposta era més reduïda que l'actual, donant protagonisme a l'edifici antic. La entrada recauria en el mateix lloc que l'actual, que estaria a descobert per respectar més la estructura original existent. En la planta baixa estaria la sala de plenaris. I en la part posterior, que dona a la placeta del Carbó i al solar darrere de l'Ajuntament, trobaríem les curvatures i escales més característiques de Miralles.

Potser siga una llàstima que aquest projecte no s'arribara a dur a terme, però ho és molt més que no siga molt més conegut i que no estiga exposat permanentment. És un treball que, sense cap dubte, mereix molt més que estar guardat en algun lloc acumulant pols.

Projecte final reformat per petició de l'Ajuntament.

Proposta original de Miralles.

L'equip de govern s'entesta en fer un edifici nou en un espai obert que s'ha trobat com a èxits. Per a una vegada que encerta... La llista inacabable d'obres que porta planejades en sis anys per a un poble de 28000 persones, a aquestes altures, ja admet poca discussió respecte a que no obeeixen a necessitats pròpies de la societat algemesinenca sinó al construir per construir, ves tu a saber "què trauran" amb tant d'edifici nou...

• Aparcament del mercat
• Reforma del parc
• Nou edifici policia (Pla)
• Nou edifici assumptes socials (Pla)
• Nou edifici serveis (Acadèmic Segura)
• Nou restaurant poliesportiu
• Carril-bici al polígon
• Pista de paddle
• Edifici poli-valent

El cas és que el dilluns en el Levante va aparèixer un article sobre un centre comercial en la capital britànica que es va construir prou dignament amb contenidors marítims. De fet, proposen construir això mateix en la Marina de València. El calor del sol pot ser un problema si incideix directament sobre el metall del contenidor, però això té fàcil solució amb un recobriment econòmic de fusta que també servisca de base per a una terrassa. No és que vulga proposar que es faça "això" al mercat... En realitat sí que ho propose, però no amb caràcter permanent...



Boxpark container mall, London. Més informació | Altres centres comercials basats en contenidors

En les circumstàncies actuals som molts (probablement una immensa majoria) els algemesinencs que estem convençuts que el concepte de Mercat no pot tindre èxit en una època de Mercadones i Centres Comercials. En eixe context, no seria molt més prudent i de sentit comú, fer primer una instal·lació provisional durant quatre o cinc anys de l'equivalent a l'edifici actual, però amb una solució de baix cost basada en contenidors? Els avantatges serien un risc i un cost reduïts. En cas d'èxit, es podria desmuntar fàcilment i fer un mercat d'obra tal i com estava previst. I també en cas contrari, es podria desmuntar definitivament i deixar la plaça tal i com està ara (amb alguna sistema que done ombra per a que en estiu no siga un sequer) sense arriscar milions d'euros de tots els algemesinencs en l'aposta, i sense arriscar-se a perdre-la com molts opinem que ha passat amb el pàrquing (i ja veurem el Poli-valent)...

En primer lloc demanar disculpes per tardar tant en actualitzar el bloc. Em resulta complicat traure'n noves idees per al bloc i l'orientació decreixent pot tindre reaccions negatives per part de la majoria de lectors ja que, com estem mal-acostumats a la rajola i a les grans obres (en Algemesí en tenim unes quantes en els últims anys), podem tindre un sentiment de rebuig amb estructures construïdes amb la premissa del baix cost o molt baix cost.

Un exemple seria el cas del tema d'aquest article. Sobre tot perquè el concepte de "platja" unit al nom del nostre poble, porta records divertits per als que han seguit la política d'Algemesí dels últims anys. I així i tot, vaig a fer una proposta atrevida encara que m'arrisque a cert rebuig.

Tenim un recurs a l'abast amb un potencial enorme i no l'estem explotant: el riu Magre. És cert que com a terreny inundable que és, la Confederació Hidrogràfica posarà pegues a qualsevol ús que no siga el de contemplar impotents com creix la massa vegetal sense remei. Però la política "ben aplicada" sempre sap trobar la forma d'aconseguir que els ciutadans s'acaben beneficiant. Al cap i a la fi, exemples com el del riu Besós a Badalona o el del proper assut d'Antella demostren que possibilitats hi ha si es prenen unes mesures de seguretat mínimes.

El que vull atrevir-me a proposar, com a primer pas per aconseguir un ús lúdic del riu, és habilitar l'últim tram d'aquest, o siga, la desembocadura en el Xúquer, per a crear una espècie de platja "urbana" com la que es pot veure en les següent fotos i que podria aguantar perfectament les avingudes d'aigua que amb certa freqüència pateix el riu els mesos de tardor.

L'actuació no seria costosa ni tindria cap complicació més enllà d'aconseguir els permisos per part de la Confederació. Consistiria en crear una pendent artificial de formigó just en el punt on els dos rius es junten, crear explanades horitzontals recobertes de fusta (amb tractament anti-vandàlic, si és possible), fer forats en el terra per poder plantar l'ombrel·la, i habilitar dutxes (en la Xopera hi ha aigua). També convindria considerar opcions de bany amb una piscina natural (existeixen) mentre l'aigua del Xúquer no estiga en condicions.

També serviria per a fer pressió per a que milloren les condicions en les que l'aigua del Xúquer arriba fins a Algemesí i per a reivindicar un paratge amb un potencial que no estem aprofitant.


Zona d'actuació:

M'han demanat que reprenga la publicació en aquest bloc. He de dir que, si no ho he fet abans (la última publicació és de fa un any), és perquè crec que tampoc hi havia molt més de què parlar sobre urbanisme al nostre benvolgut poble. Però el cert és que des d'aquell primer article sobre el Mercat a 2008, moltes coses han canviat, i poc a poc s'imposa la evidència que estem vivint un canvi econòmic tal que ens haurem d'acostumar a un altra manera de fer-ho tot, inclòs l'urbanisme i les infraestructures públiques. Amb la necessitat de re-plantejar-se tot el que consumeix diners, inclòs l'urbanisme, potser es justifique despertar aquest bloc per posar damunt la taula opcions que, acostumats a una manera de fer les coses, no ens resulten evidents.

Amb ànim d'obrir debat, vull expressar ací la meua opinió personal al respecte: Estic convençut que a partir d'ara, el baix cost va a ser una variable fonamental junt amb la funcionalitat a l'hora de decidir què es fa i què no. Edificis de molts milions d'euros i mesos d'obres, com el desconegut edifici polivalent del Pla ja no tindran cabuda en els pressupostos municipals. Això hauria de condemnar, si encara resta una mica de prudència en els nostres dirigents, projectes previstos com ara l'edifici del Mercat.

En qualsevol cas, si el poble realment demana noves funcions que requereixen de noves instal·lacions, aquesta forma de construir ha d'estar damunt de la taula perquè els ajuntaments ja no poden endeutar-se com abans. Ho dic perquè és fàcil que els algemesinencs, com qualsevol ciutadà, davant un projecte d'aquestes característiques i acostumats a les obres tradicionals, tendisca a criticar edificis que evidencien aquesta prioritat pel baix cost. Això és normal. Però la població acaba acostumant-se i, en qualsevol cas, s'ha de primar la funcionalitat, al menys, fins que arriben temps millors (si arriben).

Parle de projectes com ara:

• fer un pont aprofitant contenidors de vaixell com a revestiment
• aprofitar una nau industrial i contenidors per a crear espais habitables o oficines com ara residències per a majors, hotels, o vivers d'empreses
• utilitzar marcs modulars de formigó (com els dels túnels de l'autopista) per construir ràpidament edificis com aquesta biblioteca (exterior, interior)
• paisatgisme de baix cost aprofitant materials reciclats

Hem de tindre molt en compte també les condicions climatològiques a l'hora de construir. Sabem que els hiverns són cada vegada més suaus i coneixem la inclinació del sol en cada moment de cada dia de l'any. I tot junt s'ha de tindre en compte quan es dissenya per a estalviar la màxima energia i crear espais fàcils de climatitzar.

Per descomptat, siga de baix cost o no, la construcció d'un edifici nou ha de respondre a una necessitat real de la població. Necessitat que ha de quedar patent en un estudi de viabilitat o en una consulta popular. No podem permetre'ns errors com ara el del pàrquing de la plaça del Mercat, que el temps ha demostrat que les creences d'algú estaven molt equivocades i ara ho hem de pagar tots.

Resumint: entrem en una nova época, radicalment distinta a la que ens havíem acostumat. I amb el poc de pressupost que anem a tindre a partir d'ara, hem de prioritzar més que mai i, per damunt de tot, analitzar exhaustivament com obtindre el màxim benefici (funcionalitat) de cada euro. Tot un repte per als dirigents i per als tècnics...

Portem ja unes setmanes amb el trànsit desaparegut del centre del poble, i amb ell, la possibilitat de gaudir més que mai de la tranquil·litat de no escoltar els motors, respirar els seus fums i estar atents per a evitar que t'atropellen.

Pense que és tot un avanç i m'agradaria, i espere que a tots els algemesinencs, que eixa situació NO fóra temporal. Sinó més bé que s'aprofitara una cosa tan valuosa com el canvi de costums dels conductors per guanyar definitivament eixe espai per a tots.

Per a reforçar eixe canvi, potser caldria plantejar si la artèria principal de la ciutat per a desplaçar-se, les rondes del Calvari i d'Alzira, podrien resultar més atractives encara per als conductors i apartar el centre de quasi totes les rutes més habituals que solem fer els algemesinencs per desplaçar-nos.

A les rondes tenim cinc punts on hi han interseccions importants. Dos d'ells ja compten amb rotondes. Tenint en compte que una rotonda no té perquè implicar un cost elevat (es pot fer simplement amb pintura i testos amb plantes), potser seria moment de demanar fer més fluid el trànsit a les rotondes amb la creació de les tres rotondes restants:

• A l'eixida del pas inferior del pont roig, al principi del parc
• A la connexió amb el carrer dels Arbres i l'estació
• A la connexió amb l'Avinguda del País Valencià

Llevant aquestos tres encreuaments amb semàfors, s'agilitzaria el tràfic i es donarien més opcions per al canvi de sentit. Per exemple, en venint del carrer Nou per anar cap a Alzira (línia verda), o per a entrar al carrer Cervantes venint de València (línia blava), caldria continuar fins la següent rotonda per fer el canvi de sentit. Com que tindríem més rotondes i cap semàfor, aquestos canvis serien molt més ràpids, no parant els vehicles que venen darrere com passa ara.

Per últim, m'agradaria insistir en la més que necessària rotonda del camí de la Creueta (el del Cervantes) amb la CV-512. Es tracta d'un encreuament molt perillós i sembla mentida que passe tant de temps sense que els responsables facen alguna cosa. Estem esperant la macabra notícia d'un accident en víctimes mortals per posar-nos en marxa? Al final els responsables sempre funcionen igual... a colp de risc electoral.

Vos passe enllaç a la xarrada que vaig donar el passat divendres per part de Més Algemesí i la pròpia presentació...

A la revista quinzenal La Ribera apareix una noticia sobre el nou tram del parc Salvador Castell inaugurat recentment. Amb la noticia apareix una imatge generada per ordinador per il·lustrar-la. El que m'ha cridat l'atenció és el fet que no només apareix en primer lloc el nou tram, sinó que també es pot veure la resta del parc. Pose a continuació la imatge i comente el que m'ha cridat l'atenció:

1. No sé si aquestes palmeres ja estan plantades i només han reflectit el que ja hi ha, però m'han cridat l'atenció.
2. La zona del restaurant La Terrassa canvia prou. Ahí és on es construirà el futur pàrquing. Podem veure un nou edifici de planta irregular i de funció desconeguda. Es possible que tinga la funció de substituir el bar actual , però no deixa de ser una especulació. A la part esquerre s'esten una zona oberta sense cap element verd apreciable (un sequer com dirien alguns).
3. Apareix una estructura coberta que sembla estar oberta per baix i tapada per tendals, com les que es munten a la setmana de bous.
4. Desapareix completament la illa que l'anterior equip de govern va reformar amb una olivera i altres plantacions i que, encara que recentment va arreglar-se un poc, a dia de hui torna a estar abandonada. Al seu lloc apareix una font seguint la línia traçada per la primera reforma.
5. Encara que semble mentida, els arbres més alts sembla que sobreviuran a la futura reforma. Es distingeix un àrea gran que, espere, es tracte d'una zona verda amb gespa.
6. Tal i com vaig proposar a l'anterior article, sembla que el lateral del parc passa a ser per a vianants. No distingeix bé el que són eixes línies que arriben fins el carrer Figueres, però vaig a pensar que es tracta de terreny guanyat als cotxes i regalat als algemesinencs.
7. La propera reforma del tercer tram (front l'institut) està massa lluny per distingir gran cosa. Però s'aprecia que una filera de figueres desapareix (seguim amb la febre anti-arbre) i dona pas a un altra zona oberta sense ombres i a un tram de carrer on s'obligarà als vehicles a circular a velocitat més reduïda.

Ara que fa uns dies que podem gaudir de la segon fase de les reformes del Parc Salvador Castell, em pregunte si no seria bona idea fer el mateix (eliminar el carrer per tornar-li'l als vianants) en el tram que va des del carrer passeig (Sant Josep de Calassanç) fins l'inici de la polèmica primera fase. Estaria parlant del tram de color blau al següent mapa.


Veure mapa més gran

Cal recordar que en aquest article, ja vaig proposar (color roig) el que em semblava que haguera sigut molt més correcte de cara a que el parc fora més parc: eliminar els laterals per a vehicles en el tram reformat a l'hora que proposava alternatives per a la circulació.

També vull fer referència a la notícia de la reforma de la tercera fase (plaça Cabanilles i tram front a l'institut Sant Vicent Ferrer). Una vegada més l'equip de govern té la possibilitat de regalar-li a la ciutat un nou espai per a vianants que convertisca al Parc en més parc i menys en avinguda. Al respecte, he fet una proposta poc ambiciosa (color verd fort) que inclou l'entorn de la plaça Cabanilles i el carrer Muixeranga, deixant el lateral del Parc per a que passen els cotxes com li agrada a l'equip de govern. Veurem com queda la cosa...

Estem parlant d'una zona delicada perquè, tal i com deixa en evidència el Pla de Mobilitat, no existeix cap via amb la capacitat suficient que permeta enllaçar l'accés a Algemesí des del sud (Alzira) amb la zona de Bernat Guinovart. Una carència que la ciutat deuria d'abordar seriosament per tal d'alleugerir el trànsit que suporten carrers que no estan dissenyats amb eixa idea. Ho paga el Parc i amb ell la principal zona d'oci amb que conta el poble. Haguera sigut molt més intel·ligent resoldre primer eixe greu problema abans de reformar el Parc. Només la zona acabada d'estrenar es lliura d'eixa crítica. En fi... a seguir somniant... ;-)

---

Addendum: Sembla que finalment han optat per desviar el trànsit al voltant del monument de Cabanilles com es pot veure a la següent imatge obtinguda de la revista SegleXXI:


Una vegada més, criticar que aquest espai (el parc) continue segrestat pels vehicles a motor i la falta d'una alternativa seriosa com la de generar una ronda pels Maristes que permeta recuperar-la. I, ja posats a criticar, pense que seria millor gastar els diners en altres accions més necessaries i menys electoralistes.

Al Pla de Mobilitat (PDF) presentat per la empresa Mecsa per encàrrec de l'Ajuntament, es pot trobar una sèrie d'informacions que poden ser molt interessants, com ara la distribució de la població per barris o dels llocs d'aparcament (guals) per carrer.

Però resulta interessant el plànol que reuneix tots els consells per a resoldre els greus problemes que l'estudi ha trobat. Independentment de la obvia necessitat d'aparcaments al centre/mercat (ningú ho discuteix, un altra cosa és aprofitar per fer garatges privats), el plànol posa en evidència les mancances a nivell de rondes perifèriques que ja he comentat en altres ocasions.


Mostra Proposta pla mobilitat en un mapa més gran

En concret em criden molt l'atenció dos resolucions molt concretes:

• La creació d'un nou pas inferior entre el pont roig i el pas inferior de la rotonda de la Muixeranga. No puc callar-me que ja vaig denunciar ací que el fet de renunciar al pas de vehicles al pas inferior de la estació era un error gravíssim, una cosa evident per a qualsevol persona que li dedique uns segons a pensar-ho. Les limitacions eren evidents per a posar dos sentits de circulació, però passar de dos a cap em pareixia fatal. Ara queda més clar encara el perquè.
• Al PGOU ja es preveia la creació d'un nou pont per al trànsit prop de la Pasarel·la. Un pont en eixa zona és important per a evitar el trànsit que suporta el Parc Salvador Castell i col·lindants degut a la falta de vies adequades per a dirigir-se d'un costat a l'altre del poble sense travessar-lo. L'estudi considera insuficient aquest pont i proposa la creació d'un cinturó més allunyat (deixant dins, per exemple, el futur recinte firal). El pont cauria just en la mateixa zona on proposava una de les tres alternatives per a la autovia CV-50 (precisament la que volia Alzira) i que l'Ajuntament no volia perquè tallaria el passeig fluvial i aproparia el trànsit a la Xopera. Supose que en aquest cas es podrien aplicar els mateixos inconvenients.