Encara que estem en el pitjor moment de la crisi, aquesta setmana dos notícies que afecten a Algemesí han eixit en premsa, demostrant que les dificultats de trobar finançament i els projectes parats (Mercat d'Algemesí, Polígon el Pla d'Alzira o Centre Comercial de Vilella) no frenen als que necessiten moviment per tal de enriquir-se encara més.
Primer, un projecte que tots pensaven que la crisi havia pogut en ell, un nou aeroport a la Ribera torna a les portades dels diaris. Les xifres que publicaven els promotors, totalment surrealistes, parlaven de 900 vols setmanals (un cada 10 minuts) i 761.000 passatgers anuals i només per començar. Afortunadament per als habitants de ciutats com Alberic, Massalavés o l'Alcúdia (algunes de les que estan just en les rutes de aterratge i enlairament), eixes xifres no serien factibles ni fa uns mesos quan tot anava "viento en popa".
Com sempre, estem parlant d'una infraestructura que, encara que en aparença podria beneficiar als habitants de la comarca pels negocis i per la proximitat, realment beneficiaria a companyies de vols de baix cost que no tenen per costum deixar-se els diners (entre d'altres raons perquè no els tenen) i als seus usuaris, principalment habitants de la ciutat de València que tindrien una alternativa a Manises (que cobraria unes taxes superiors). Els llocs de treball serien mínims, donat que la majoria requereixen personal qualificat que vindria de fora. Però això sí, els problemes que portaria no són, precisament menyspreables:
- Inversió innecessària.
- Problemes greus de contaminació, afectació directa als cítrics.
- Contaminació acústica greu: en llocs com Massalavés ja no es podria "viure" tranquil.
- Destrucció de territori i de camp del que cada vegada ens queda menys: La grandària de l'aeroport seria superior al nucli de Massalavés.
- Greu risc de que el projecte fracasse pel preu del petroli i les condicions econòmiques i que ens deixe una explanada enorme d'asfalt sense cap funció al mig de la comarca. Ja és hora que reconeguem tots obertament que no va a tornar la època de la barbàrie constructiva.
- Disminució de la seguretat davant possibles accidents.
- Ja comptarem d'ací poc amb un heliport a Algemesí. Tant de trànsit suporta Manises com per a justificar tanta nova instal·lació?
Moltes de les xifres de rendibilitat del projecte posen com a referència l'aeroport de Reus, que compta amb unes condicions que ací no es donarien mai. El projecte està ubicat damunt del Riu Verd, pel que si els organismes públics que han d'aprovar el projecte, no es boten la llei, no hi ha
cap possibilitat de que siga aprovat tal i com s'ha presentat. I si s'aprova, podrem estar segur tots que hi han hagut maletins d'eixos que estan tant de moda ara.
Nou pont a Alzira
Alzira
va publicar la seua intenció de construir un altre pont sobre el Xúquer. Aquesta és la solució proposta pel mateix equip que va ampliar la rotonda del
McDonalds sense cap èxit. Ja
vaig tractar ací el problema d'eixa rotonda i com la millor forma de evitar que es col·lapsara era llevar de dins el màxim de trànsit possible. Pot semblar obvi, però a dia de hui i després d'haver invertit diners en ampliar la rotonda, el problema no s'ha resolt, com era de preveure.
Ara proposen un nou pont per a descongestionar eixa rotonda. Em pareixeria molt bé si no fora perquè ja hi ha previst un altre pont a l'altura de la ITV i que ajudaria molt més per a resoldre eixe problema que el pont proposat. La carretera d'Albalat no compta amb les condicions necessàries per al trànsit que suporta i les solucions continuen pareixent postissos: com ara la futura rotonda en la antiga Guitarra. A més, eixe pont de la ITV s'acabarà fent abans o després, pel que potser la millor solució, en lloc de crear tants ponts és crear un túnel i fer que el Xúquer (que de vegades sembla que molesta molt) passe per dins.
Bromes a banda, l'equip d'"experts" (m'aneu a permetre que gaste cometes) proposa el pont per a donar una nova entrada a la ciutat d'Alzira que resolga el problema de les retencions al pont de
McDonalds precisament en direcció d'entrada. Si pensem en el punt d'origen (la nova rotonda on està la estàtua als Sants Patrons), podem arribar des d'ell a la rotonda d'abastos ràpidament pel pont de ferro o pel pont de
McDonalds sense cap problema. En eixe sentit, un altre pont és, fins un xiquet de dos anys s'adonaria, totalment innecessari. Només resol el problema de les retencions d'entrada a Alzira.
Ara bé, la zona de la carretera d'Albalat suporta una gran quantitat de trànsit i necessita urgentment una nova via que passe entre el polígon i el riu Xúquer. Molt del trànsit que suporta el pont de
McDonalds es deu a vehicles que no van a entrar a Alzira, sinó que es dirigixen al
Carrefour, al
Punt, a les empreses del polígon o a l'hospital. Tot eixe trànsit podria tindre una nova opció d'entrada però també d'eixida amb el nou pont a l'altura de la ITV. Per tant, estratègicament, sembla molt més útil aquesta última opció, a banda de que veient el mapa següent queda evident perquè la rotonda del
McDonalds suporta tant de trànsit i com ajudaria el pont de la ITV a donar més opcions per a quasi totes les possibilitats de trajecte.
A Cullera, en abril de l'any passat inauguraren un nou pont que crearen per la
necessitat i la
previsió de 30000 vehicles diaris. Es tracta evidentment d'un capritx per a resoldre un problema que no existia i, per tant, una pèssima inversió de diners públics i, damunt, en una ciutat que encara té moltes carències. Alzira ara corre el risc de caure en el mateix error. Què faran els nostres dirigents?
Una reflexió: Com a ciutadans, deuríem agafar cadascun d'aquests projectes i analitzar-los un poquet. Només un poquet. Ni les autovies planificades, ni l'aeroport, ni l'heliport beneficien en res als riberencs ni als algemesinencs. Són
negocis d'uns altres que ens afecten plenament i dels que no obtenim cap benefici. Ja hi han massa opcions de guanyar diners sense tindre que perjudicar ningú com per a que acceptem la presentació d'aquestes aberracions. O fem força per imposar el sentit comú o ho pagarem tota la vida, la nostra i la dels nostres fills.
.
