Una platja fluvial

En primer lloc demanar disculpes per tardar tant en actualitzar el bloc. Em resulta complicat traure'n noves idees per al bloc i l'orientació decreixent pot tindre reaccions negatives per part de la majoria de lectors ja que, com estem mal-acostumats a la rajola i a les grans obres (en Algemesí en tenim unes quantes en els últims anys), podem tindre un sentiment de rebuig amb estructures construïdes amb la premissa del baix cost o molt baix cost.

Un exemple seria el cas del tema d'aquest article. Sobre tot perquè el concepte de "platja" unit al nom del nostre poble, porta records divertits per als que han seguit la política d'Algemesí dels últims anys. I així i tot, vaig a fer una proposta atrevida encara que m'arrisque a cert rebuig.

Tenim un recurs a l'abast amb un potencial enorme i no l'estem explotant: el riu Magre. És cert que com a terreny inundable que és, la Confederació Hidrogràfica posarà pegues a qualsevol ús que no siga el de contemplar impotents com creix la massa vegetal sense remei. Però la política "ben aplicada" sempre sap trobar la forma d'aconseguir que els ciutadans s'acaben beneficiant. Al cap i a la fi, exemples com el del riu Besós a Badalona o el del proper assut d'Antella demostren que possibilitats hi ha si es prenen unes mesures de seguretat mínimes.

El que vull atrevir-me a proposar, com a primer pas per aconseguir un ús lúdic del riu, és habilitar l'últim tram d'aquest, o siga, la desembocadura en el Xúquer, per a crear una espècie de platja "urbana" com la que es pot veure en les següent fotos i que podria aguantar perfectament les avingudes d'aigua que amb certa freqüència pateix el riu els mesos de tardor.


L'actuació no seria costosa ni tindria cap complicació més enllà d'aconseguir els permisos per part de la Confederació. Consistiria en crear una pendent artificial de formigó just en el punt on els dos rius es junten, crear explanades horitzontals recobertes de fusta (amb tractament anti-vandàlic, si és possible), fer forats en el terra per poder plantar l'ombrel·la, i habilitar dutxes (en la Xopera hi ha aigua). També convindria considerar opcions de bany amb una piscina natural (existeixen) mentre l'aigua del Xúquer no estiga en condicions.

També serviria per a fer pressió per a que milloren les condicions en les que l'aigua del Xúquer arriba fins a Algemesí i per a reivindicar un paratge amb un potencial que no estem aprofitant.


Zona d'actuació:


Article


7 comentarios:

  1. Anònim dimecres, de desembre 11, 2013 4:30:00 p. m.

    Jo no li veig el problema a que hi haja vegetació al llit del riu Magre. Quan ve l'aigua, s'endú les branques seques i au. En els pocs espais naturals que hi ha en Algemesí, només cal que damunt comencem a eliminar vegetació...

    Eixe argument li fa un flac favor al teu escrit. Per una banda parles de regenerar un medi, el Xúquer. Però per l'altra vols carregar-te la vegetació d'un altre, la del llit del Magre.

     
  2. Decreixent dimarts, de desembre 17, 2013 8:59:00 p. m.

    Home, el llit del riu es un llit de riu i com a tal ha d'estar net per mantindre la capacitat d'evacuació en les avingudes d'aigua. Cal fomentar les zones verdes, però hi ha molt de lloc per a aquestes i el llit pense que no es precisament el mes adequat... Per què no plantar en les vores

     
  3. Anònim dijous, de desembre 19, 2013 11:10:00 a. m.

    No parle de zones verdes sinó de zones de vegetació natural. I el llit del magre n'és una. No es tracta de fer moltes zones verdes (jardins) boniques... Això no té valor ecològic. Sinó de no odiar la natura, sí, he dit exactament això,no odiar la natura.

    Hi ha gent que veu lianes, enfiladisses etc. (Que per exemple, poden dificultar un poc el pas) en mig d'un bosc i el primer que pensen és que està brut i que cal netejar-ho. Doncs no!! Així és la natura i així ha sigut sempre!!
    Amb el llit del magre passa el mateix. Parlem de la natura, d'un entorn natural i NO del corredor de la nostra casa ni d'un carrer del poble.

    Però la gent no entén açò. I per unes quantes mates de fenoll seques tranquil que no perd capacitat d'evacuació. De fet el nivell de l'aigua puja moltíssim més amunt que l'altura de l'herba seca que hi ha.

     
  4. Decreixent dimecres, de desembre 25, 2013 7:41:00 p. m.

    Estic d'acord totalment en deixar que la natura faça el que ha de fer. I podem parlar d'intentar dirigir eixe creixement "salvatge" de la natura o deixar-lo totalment verge. Com que he vist "netejar" el llit del riu més d'una vegada i sé que això té un cost, he suposat que quan més "net" de vegetació natural, millor. En l'article parle principalment del punt de connexió del Magre amb el Xúquer, i tan sols faig menció de la "masa vegetal". Bé, encara que no mencione actuació en el mateix llit, jo sí seria partidari de crear, al menys, un corredor lliure de vegetació que permeta també passejar pel llit i facilitar l'accés (que ara no existeix) a tota eixa vegetació... Una especie de camí empedrat d'uns dos o tres metres d'amplària que recòrrega el llit del riu des de la Xopera fins l'alçada del carrer Sta Barbera.

     
  5. Anònim dimecres, de gener 01, 2014 11:05:00 p. m.

    A favor dels caminets, totalment ;)

     
  6. Decreixent dimarts, de gener 14, 2014 8:22:00 a. m.

    Per cert, Alzira també neteja rius: El desbroce y la retirada de cañas posibilitará que el agua, en caso de fuertes lluvias, discurra con normalidad y no se encuentre con ningún obstáculo.

     
  7. Anònim diumenge, de gener 26, 2014 11:14:00 p. m.

    No és el mateix jaja. Ahí estan eliminant el Canyar dels marges(q no del llit, que està ple d'aigua) una espècie alòctona, per a substituir-ho per bosc riberenc.